Les subscripcions que fan perdre diners sense que gairebé ens n’adonem s’han multiplicat en els últims anys. Plataformes per veure sèries, aplicacions per escoltar música, espai extra al núvol, eines digitals o quotes del gimnàs poden semblar petites despeses, però juntes poden representar centenars d’euros al cap de l’any.

El principal problema és que moltes funcionen mitjançant renovacions automàtiques. Això fa que desapareguin del nostre radar. Un càrrec de 5, 10 o 15 euros al mes pot passar pràcticament desapercebut entre la resta de moviments bancaris. Revisar periòdicament aquests pagaments és, per tant, una de les formes més senzilles d’estalviar.

Per això, revisar periòdicament les subscripcions actives pot ser una de les formes més senzilles d’estalviar sense haver de modificar gaire els hàbits quotidians.

Les plataformes de streaming: quan en tenim més de les que podem veure

Netflix, Disney+, HBO Max, Prime Video o altres serveis audiovisuals han multiplicat l’oferta disponible. El problema apareix quan mantenim tres, quatre o més plataformes contractades simultàniament, encara que durant setmanes només n’utilitzem una.

Una alternativa és anar-les alternant. Per exemple, contractar una plataforma durant un o dos mesos, veure els continguts que ens interessen i cancel·lar-la abans de passar a una altra. D’aquesta manera, es pot continuar gaudint de diferents catàlegs sense pagar-los tots durant els dotze mesos de l’any.

Aplicacions mòbils que continuem pagant després de provar-les

Un altre dels grans punts cecs són les aplicacions. Editors de fotografies, entrenaments esportius, meditació, idiomes, organització personal o eines professionals poden funcionar amb quotes mensuals o anuals que es renoven automàticament.

Especialment perillosos per a la butxaca són els períodes de prova gratuïts. L’usuari introdueix una forma de pagament per provar el servei i, si no recorda cancel·lar-lo, la subscripció passa automàticament a ser de pagament.

Per això, és recomanable revisar les subscripcions associades al telèfon mòbil i comprovar quines aplicacions continuen cobrant una quota.

Emmagatzematge al núvol: petits imports que s’acumulen

Google Drive, iCloud, Dropbox i altres serveis d’emmagatzematge ofereixen plans per ampliar l’espai disponible. Sovint són imports reduïts, però és fàcil acabar pagant més d’un servei al mateix temps.

Abans de continuar ampliant capacitat, pot ser útil eliminar fotografies duplicades, vídeos pesants, còpies de seguretat antigues o documents que ja no necessitem. També convé comprovar si estem pagant diversos serveis que compleixen pràcticament la mateixa funció.

El gimnàs que gairebé no trepitgem

És probablement una de les subscripcions més evidents, però també una de les que més costa cancel·lar. Una quota mensual de 30, 40 o 50 euros pot convertir-se en centenars d’euros anuals.

La pregunta és senzilla: quantes vegades hi anem realment cada mes? Si paguem 40 euros i només hi anem dues vegades, cada visita ens està costant 20 euros. En aquests casos, pot ser interessant valorar abonaments per sessions, centres municipals o activitats esportives sense quota permanent.

Música, premsa, videojocs i serveis prèmium

Spotify, Apple Music, YouTube Premium, subscripcions de premsa digital, videojocs o serveis vinculats a consoles són altres càrrecs que poden quedar instal·lats durant mesos.

El mateix passa amb les versions prèmium de serveis que eliminen publicitat o incorporen funcions addicionals. La clau és preguntar-nos si realment utilitzem aquests avantatges amb prou freqüència per justificar-ne el preu.

Les subscripcions anuals, les més fàcils d’oblidar

Les quotes anuals poden resultar especialment traïdores perquè només apareixen una vegada cada dotze mesos. Una aplicació contractada per 50 o 70 euros pot renovar-se quan ja ni recordàvem que la teníem.

A més, algunes empreses ofereixen descomptes importants si es paga tot l’any per avançat. Pot ser una bona opció quan sabem que utilitzarem el servei, però no tant quan encara l’estem provant.

Quant podem arribar a perdre?

Posem un exemple senzill. Una plataforma que ja no utilitzem per 12 euros, una aplicació de 8 euros, un servei d’emmagatzematge de 3 euros i una quota de 10 euros d’un altre servei digital representen 33 euros mensuals.

Sembla una quantitat assumible, però al cap de dotze mesos són 396 euros. Si hi afegim una subscripció anual oblidada o un gimnàs infrautilitzat, la factura pot superar fàcilment els 500 euros anuals.

El truc: revisar el compte bancari dels últims tres mesos

Una manera pràctica de detectar aquestes despeses és revisar els moviments bancaris dels últims dos o tres mesos i marcar tots els pagaments recurrents.

Després, cal fer tres preguntes: ho utilitzo?, ho necessito? i existeix una alternativa més barata? També convé revisar directament les subscripcions gestionades des d’Apple o Google, ja que algunes poden aparèixer al banc amb conceptes que no permeten identificar fàcilment l’aplicació.

Fer aquesta revisió dues o tres vegades l’any pot ajudar a detectar els anomenats “pagaments fantasma”: petites quantitats que gairebé no percebem individualment, però que, sumades, poden acabar menjant-se una part important del pressupost familiar.