Els Agents Rurals no han patit cap agressió física en els darrers dos anys, des que va tenir lloc el crim d'Aspa (Segrià), quan un caçador va matar a trets dos agents que li anaven a fer una inspecció. Si que s'han registrat 30 amenaces, de les quals 18 van ser el 2017 i 12 el 2018. D'aquests 12 incidents de l'any passat, només 5 van ser amb caçadors. El director general dels Agents Rurals, Marc Costa, ha explicat a l'ACN que aquestes dades s'han obtingut mitjançant el canal de «d'accidents i agressions» que es va establir després dels fets d'Aspa per valorar el «grau d'incidencialitat» dins el cos. El Govern confia aprovar aquest 2019 el reglament d'armes que ha de permetre portar pistola i defenses extensibles als agents.
Arran del crim d'Aspa, des del febrer de 2017 es va establir un nou canal de comunicació d'incidències amb el Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d'Agricultura per tal de registrar la incidencialitat pròpia del cos d'Agents Rurals i poder valorar la inseguretat en les actuacions d'una manera objectiva. Les dades registrades indiquen que en dos anys no hi ha hagut cap agressió física als agents però si 30 amenaces. D'aquestes, 18 van ser el 2017 amb més de 120.000 actuacions de les quals 55.000 van ser inspeccions. La xifra es va reduir l'any passat fins als 12 incidents amb més de 110.000 actuacions, de les quals 51.000 van ser inspeccions.
Uns agents rurals més reforçats perquè no tornin a passar uns fets com els d'Aspa
Marc Costa ha explicat que la direcció general ha intentat reforçar la seguretat del cos per intentar que no tornin a passar uns fets com els d'Aspa. Ho han fet en tres àmbits; el primer el de la formació de tots els agents en tècniques bàsiques de seguretat i autoprotecció a l'Institut de Seguretat de Catalunya. En aquest sentit, s'ha instruït agents rurals perquè aquesta formació «no sigui només flor d'un dia» sinó que sigui continuada. També s'ha fet una formació de «defensa verbal» per tal que els agents aprenguin a utilitzar el llenguatge davant «eventuals situacions conflictives», més enllà del recurs físic.
Un segon àmbit ha estat la modificació de tots els procediments del mateix cos referits a aquelles funcions que són de l'àmbit «més policial». Costa recorda que els Agents Rurals fan funcions de col·laboració i gestió del medi però a la vegada «policia administrativa». És en aquest sentit, que s'han canviat molts procediments per donar-los-hi una visió policial. El tercer àmbit ha consistit a dotar a tots els agents d'armilles antibales, i queda pendent el de l'armament que està subjecte a la tramitació del reglament. Des de 2017 els Agents Rurals que fan inspeccions de caça treballen en grups de tres i porten una arma llarga de tipus carabinera. El cos té una cinquantena d'aquestes escopetes però són molt antigues i un any i mig després de demanar-ho la Guàrdia Civil ha autoritzat la seva renovació.
Un reglament sobre armes
Una vegada es tinguin les noves escopetes aquestes aniran subjectes al reglament d'armes que Costa admet «s'ha demorat més del que esperàvem» perquè s'han hagut de refer memòries que ja s'havien presentat. Es treballa amb l'objectiu de poder-lo tenir a informació «breument» per poder-lo aprovar al llarg del 2019. El reglament ha de permetre determinar de quin armament s'ha de dotar el cos. Tant armes de foc com escopetes o pistoles com les defenses extensibles. També es determinaran les funcions que s'han de fer amb aquest armament. Costa recorda que aquest reglament és un desplegament d'una disposició addicional quarta que hi ha a la Llei de 2003 del cos, o sigui que «tot això ja s'hauria d'haver desplegat fa temps».
La direcció general busca un consens entre els Agents Rurals sobre la implementació de l'armament i les mesures de seguretat, ja que la percepció de la inseguretat «no és unànime» entre tots els agents i n'hi ha que la tenen més baixa i d'altres més alta. «La majoria accepten les mesures adoptades», diu Costa, perquè es veuen com un pas endavant, tot i que encara falta una part per arribar on es volia.
