Ana Quezada va parlar d’en Gabriel explicant que el petit «era» molt responsable, però va rectificar dient «és»

Ana Julia Quezada, en una imatge d'arxiu | Gtres

 

Ana Julia Quezada ha passat, de la nit al dia, a ser una de les cares més conegudes del país. Detinguda per l'assassinat de Gabriel Cruz, la parella del pare del petit Gabriel va ser entrevistada per 'Ràdio Galega' dies després de la desaparició del petit i va oferir unes declaracions, si més no, curioses.

 

En un moment de la conversa, la dona es va contradir en diverses ocasions, va fer referència a una recompensa que va resultar ser falsa i va dir: «En Gabriel és com si fos el meu fill».

 

Durant el transcurs de l'entrevista, en ser preguntada pel fet que fos la darrera persona que el va veure, Ana Julia Quezada va al·legar: «La seva àvia i jo vam ser les últimes que el vam veure. Va sortir, va obrir la reixa i se'n va anar a la dreta. Vull dir a l'esquerra, que és on està el poble. De fet, l'àvia va veure el seu caparró per allí caminant».

 

Ana Julia Quezada.

 

I va ser aquí on Ana Julia va cometre un dels seus errors. «Com et deia abans, Gabriel se n'anava amb els seus amics, però abans et deia: 'Ana, dóna'm una poma'. Així que era un nen molt responsable. És, és un nen molt responsable».

Va inventar-se una recompensa

Ana Julia Quezada va prosseguir amb la seva cadena d'errors. I és que aquesta, sense embuts, va assegurar que hi havia «una recompensa de 10.000 euros per pistes fiables sobre Gabriel». Quelcom totalment fals.

 

En aquest context, Quezada va explicar que van rebre «moltíssimes trucades de gent que s'aprofita del dolor dels altres». Ja que, per exemple, explicava que hi havia gent que assegurava: «El tinc aquí, dóna'm els diners».

  

  

  

  

 

Es va emocionar en recordar al menut 

Afable i col·laboradora. Així es va mostrar Ana Julia Quezada a 'Ràdio Galega'. Fins i tot, aquesta va arribar a plorar al·legant que necessitaven l'ajuda de tot el país, ja que «en Gabriel és com un fill meu».

 

«No sabem qui el té, què li estaran fent, si estarà menjant, si estarà bevent, com estarà el meu nen. No es mereix el que li està passant», va explicar una —aparentment— consternada Ana Julia.