El testimoni d’una nena que patia assetjament escolar a Sevilla: «Mama, he obert una finestra i he pujat a una cadira»

La jove, que només té 9 anys, arrossega depressions, ansietat i idees suïcides com a conseqüència de les contínues humiliacions i agressions dels seus companys.
Acoso escolar
L'assetjament escolar causa efectes molt greus en els nens | Cedida
 
 

«La meva filla està destrossada». Així començava el dur relat que una mare ha decidit compartir a través de ‘LaRioja.com’ per tal de conscienciar sobre els greus efectes que causa a dia d’avui l’assetjament escolar. La resta de declaracions resulten igual de descoratjadores: «La meva filla va aprendre que era millor que es mantingués callada, s’ho guardés per ella i ho suportés tot amb un pànic atroç».

 

I és que encara que sembli mentida, l’assetjament escolar és un dels principals problemes que avui dia estan presents en gairebé tots els col·legis del país. De fet, en els últims anys el nombre de casos s’ha disparat de forma alarmant, i el pitjor de tot és que sembla que ningú pugui –o millor dit, vulgui – fer res al respecte. Tan sols cal conèixer en profunditat aquest cas per veure que és així.


 

La família de què parlem portava 16 anys residint a Sevilla, on van tenir lloc els fets. Carme –que és el nom fictici que li han donat a la mare a ‘LaRioja.com’ – no va tardar massa a adonar-se que quelcom no anava bé.

 

Malgrat que desconeixia les dimensions del que realment passava, de seguida es va adonar que la seva filla s’havia convertit en la joguina de fira d’una nena assetjadora de la seva edat, que «li pegava, manipulava als seus companys de classe perquè li fessin el buit i l’obligava a posar-se sempre al final de la fila». Inclús un dia que el seu professor ho va veure i la va posar primera, «l’altra la va avançar i, quan ningú mirava, la va tirar escales avall i va convèncer a tots que s’havia caigut».


Cada vegada es produeixen més casos d'assatjament escolar
Cada vegada es produeixen més casos d'assetjament escolar | Pixabay
 
 

«Estava enviant la meva filla a l’infern cada matí»

 

La Carme explica que fa uns tres anys que la seva filla va començar a patir crisis d’ansietat i a manifestar desitjos de posar fi a la seva vida. Aleshores va prendre la decisió de portar-la a un especialista, però no va servir de res. Un dia la seva filla li va dir «Mama, he obert la finestra i he pujat a una cadira, però ha vingut una nena i m’ha baixat. Ajuda’m, perquè no un altre dia no sé si ho podré evitar».

 

En aquell moment la mare va decidir anar a parlar amb el centre, negant-se a tornar a portar a la seva filla si no li asseguraven que farien quelcom per parar una situació així de desastrosa. I tot i que des del col·legi li van prometre una sèrie de mesures per protegir la nena, al cap d’uns dies aquesta li va confessar a la Carme que havia tornat a pensar en la finestra i que «per ella ja era l'única solució». Ja no hi havia res a fer, l’assetjament havia calat per sempre més en aquella nena fràgil i innocent.

 

Una lluita desesperada i sense final

 

Finalment la família va decidir mudar-se a Irlanda i a la petita li van detectar estrès posttraumàtic. Van provar de fer-li teràpia, però no va ser gens eficaç. Uns mesos després van tornar a Espanya i es van traslladar a La Rioja, però al cap de poc de començar el col·legi el seu ànim va tornar a decaure, per culpa de les seqüeles psicològiques i a la baixa autoestima provocades pels seus companys i que encara arrossega avui dia.

 

Mentrestant, Carme va iniciar una inacabable i fatigosa lluita judicial, però ningú ha sigut capaç d’ajudar-la ni de fer-hi res al respecte. Ara està esperant que el Constitucional es pronuncií sobre el seu recurs, mentre intenta – en va – ajudar a la seva filla a tirar endavant i a tornar a ser el que hauria de ser qualsevol persona de la seva curta edat: una nena feliç.





Comentaris

envia el comentari