Una cambrera de Lleida aconsegueix una pensió vitalícia per malaltia després de rebre dues denegacions de l'INSS

Una sentència de 10 d'abril de 2018 de la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha concedit una pensió per incapacitat laboral absoluta a una cambrera lleidatana afectada, entre altres patologies, de fibromiàlgia i fatiga crònica, totes dues a grau sever (grau III).

 

R.S.L., nascuda 27 de desembre de 1955, és una cambrera que pateix discopatia degenerativa L4-L5 i L5-S1 amb afectació radicular, escoliosi dorsolumbar amb dismetria en extremitats inferiors, tendinopatia de supraespinós esquerre, condropatia rotualiana i gonartrosi bilateral, fibromiàlgia i fatiga crònica, ambdues en grau III.


 

Des de juny de 2017 està de baixa mèdica per les fortes crisis de dolor que pateix i que li impedeixen exercir com a cambrera (impossibilitat d'estar a peu dret i deambulant constant, realitzar un esforç físic mitjà per servir als clients o reposar les begudes a les neveres).

  

 

 

Li deneguen la sol·licitud dues vegades

L'afectada ha instat diversos expedients d'incapacitat permanent davant l'INSS (l'últim, el 2014) tots ells desestimats. En aquella ocasió l'INSS li va denegar la prestació, de la mateixa manera que el jutjat 1 de Lleida i STSJC. La Sala de l'Alt Tribunal va argumentar llavors que «tot i que les patologies que presenta li ocasionaran dolor i fatiga, podrà seguir fent tasques pròpies de la seva professió habitual, encara que amb major penositat, però no estarà impedida per a això». El novembre de 2016 R.S.L., representada ara pel centre pericial mèdic jurídic Tribunal Mèdic, torna a presentar expedient d'incapacitat davant INSS. La resposta? La mateixa: sol·licitud denegada. Segons l'informe de l'ICAM (actualment SGAM), «no hi ha presumpció d'IP, ja que la demandant presenta polifàgies sense poder objectivar clínica ni evolutivament els símptomes ni la limitació funcional».


 

Aquest dictamen és ratificat pel Jutjat del Social Nombre 1 de Lleida amb data 3 de novembre de 2017. Donada la total discrepància amb aquesta decisió judicial, Tribunal Mèdic s'incoa recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I aquest ha estat contundent: «les malalties descrites en la sentència impugnada són qualitativament més greus que les exposades en l'últim procés judicial, on no es graduaven ni la fatiga crònica ni la fibromiàlgia en grau sever». Per l'Alt Tribunal, queda constatat que la simptomatologia d'aquestes patologies són clarament invalidants, amb «crisis freqüents o gairebé permanents de dolor, difícilment controlades amb medicació analgèsica, limitació a petits esforços o fatiga precoç», per la qual cosa difícilment pot suportar una jornada laboral amb un mínim de professionalitat. 


Aconsegueix una pensió de 622,70 euros mensuals

Així doncs, concedeix la incapacitat absoluta a la part actora i condemna a l'INSS a abonar-li una pensió vitalícia de 622,70 euros. Tot això amb efectes retroactius des de 28 de desembre de 2016, data de resolució d'INSS, el que suposa uns retards d'11.000 euros. Per a Alejandro Rusiñol, director de Tribunal Mèdic que ha portat el cas, «és important que els ciutadans mai tirin la tovallola i lluitin pels seus drets fins al final».




Comentaris

envia el comentari