La Fiscalia alemanya podria pronunciar-se sobre Carles Puigdemont el pròxim dimarts

Imatge de l'edifici que acull la Fiscalia General de Schleswig Holstein.   | CatalunyaDiari.cat

 

La Fiscalia General de Schleswig Holstein espera poder presentar aquest dimarts vinent, 3 de març, a l’Audiència Territorial una decisió sobre l’extradició de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, segons ha informat el vicefiscal general,  Ralph Döpper.

 

La Fiscalia està encara analitzant l'ordre de detenció i lliurament remesa per Espanya per determinar si demana la tramitació de l'extradició a l'Audiència de Schleswig, en les mans de la qual estarà la decisió definitiva.

Puigdemont podria quedar en llibertat vigilada

«Seguim treballant en ella i confiem a poder presentar la nostra decisió dimarts», ha dit Döpper. I és que l’equip del vicefiscal general està estudiant la documentació remesa per la Justícia espanyola, la qual ha processat Carles Puigdemont per delictes de rebel·lió i malversació de fons públics.

 

Així doncs, i segons fonts jurídiques, si demana l'extradició, també s'obre la possibilitat de determinar que el dirigent independentista surti de presó i s'estigui en llibertat vigilada mentre es tramita el cas.

 

Cal recordar que el líder de Junts per Catalunya es troba a la presó de Neumünster des que diumenge passat, 25 de març, va ser detingut per la policia alemanya poc després de travessar la frontera danesa.

 

 

Alemanya no vetarà l'extradició de Puigdemont 

D'altra banda, el govern d'Angela Merkel va assegurar ahir, 30 de març, que no vetaria la possible extradició de Carles Puigdemont en cas que la justícia així ho decideixi, perquè considera que suposaria una ingerència en les competències dels seus estats federals, tal com publicava el mitjà alemany 'Der Spiegel'.

 

Així doncs, el govern alemany evitarà pronunciar-se respecte a la petició de l'advocat de Puigdemont de dir públicament que no l'entregarà per raons polítiques, atès que les competències en aquest àmbit a Alemanya corresponen als seus estats. Segons fonts governamentals, vetar la decisió seria una «ofensa juridicopolítica cap als estats federats».