La secció civil de l'Audiència Provincial de Lleida ha condemnat el BBVA a indemnitzar un grup de restauració local amb més de 300.000 € per uns swaps col·locats sense la deguda transparència, segons han informat els advocats de la defensa. Considera provat que la «informació per escrit no es correspon amb el producte contractat». A més, critica que no es plantegessin simulacions en diferents escenaris ni es facilités un esborrany al client.
També retreu que no s'informés del cost de la cancel·lació anticipada, el que hauria estat rellevant per a l'avaluació del risc, assenyala la sentència. «L'incompliment va ser voluntari i molt greu, imputable a títol de dol», conclou l'Audiència Provincial de Lleida. «El dèficit informatiu va ser tan greu que la sentència ho arriba a qualificar de dolós», insisteix Miriam Navas, advocada de Navas & Cusí, despatx que ha dirigit la defensa.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
La sentència també critica que no es realitzés una anàlisi del client
A més, la sentència també critica que no es realitzés una anàlisi del client com mana la regulació sectorial. No es va analitzar ni els seus coneixements ni experiència financera en productes complexos i de risc, ni es va indagar sobre l'objectiu de la seva inversió, la conveniència del producte per als seus objectius d'inversió o el seu perfil de risc. Tot i que el banc al·lega que sense el test de conveniència el sistema informàtic no li permetia contractar, la realitat és que el banc no és capaç d'aportar ni el test de conveniència ni el d'idoneïtat.
No només es va incomplir l'obligació formal, sinó que el mateix comercial que va col·locar els controvertits swaps reconeix no haver fet cap estudi d'idoneïtat o conveniència perquè entenia que el banc ja ho havia fet. Tampoc va advertir dels riscos del producte. La sentència recorda la normativa i jurisprudència sobre la matèria: el banc té obligació d'informació imparcial, clara i no enganyosa, exacta, suficient i presentada de manera comprensible. La seva obligació d'informació és una obligació activa, no de mera disponibilitat.
Asimetria informativa existent entre el banc i el client
I això és així a causa de l'asimetria informativa existent entre el banc i el client, que «ha de poder confiar en el banc» en nom de la bona fe contractual. «Desgraciadament res d'això es va donar i ens trobem davant d'una mala pràctica de llibre», lamenta Navas. El banc tracta de defensar-se al·legant que no manté cap assessorament financer amb el client, que no existeix cap contracte d'assessorament. La sentència recorda que la jurisprudència de Luxemburg assenyala que perquè hi hagi assessorament financer no cal cap contracte sinó recomanacions personalitzades d'inversió.
En definitiva, assenyala l'Audiència de Lleida, «l'incompliment greu dels deures d'informació, diligència i lleialtat pot ser constituir un títol jurídic per a la imputació de responsabilitat per danys». Per l'advocada és la conseqüència lògica: «si no compleixes amb les teves obligacions i el teu incompliment genera mal, has de reparar».
La sentència condemna el BBVA a tornar el dany produït
Així que la sentència condemna el BBVA a tornar el dany produït, és a dir, les liquidacions negatives menys les positives. En el cas del primer swap aquest càlcul és de 22.630,42 € i en el segon a 286.685,35 €. El BBVA considera que no s'hauria d'imputar els danys del primer swap a haver estat cancel·lat voluntàriament pel client.
La sentència respon que el fet que el client tractés de minimitzar els danys renegociant el swap no vol dir que se li pugui imputar la doctrina dels actes propis. «El client simplement tractava d'evitar l'elevadíssim cost de la cancel·lació anticipada, 122.000 €, amb la renegociació d'un nou swap que va resultar més perjudicial que l'anterior per la mateixa falta d'informació», explica Miriam Navas.
