Catalunya Diari

L'exposició sobre la bruixeria a Lleida i al Pirineu incorpora noves peces

Un bust de cera d'una bruixa endevina i metzinera, peces de cera protectores o pedres medicinals, es mostren a Esterri

L'exposició 'Se'n parlave...i n'hi havie' sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i el Pirineu ha tornat a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, després d'itinerar per diferents museus, per quedar-s'hi de forma permanent.
 

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

La mostra ha incorporat noves peces que ja es poden veure a les sales de l'Ecomuseu. Destaca un bust de cera de Catherine Deshayes, coneguda com 'La Voisin' (1640-1680), una endevinadora francesa que feia enverinaments per encàrrec i era proveïdora professional d'elements per fer bruixeria.
 

També han incorporat peces de cera fetes amb els ciris beneïts per Setmana Santa i amb imatges del calvari de Crist impreses a les quals s'atribuïen dots de protecció o pedres medicinals i protectores. 

L'exposició sobre la bruixeria a Lleida i al Pirineu incorpora noves peces. Imatge del 13 d'agost.
L'exposició sobre la bruixeria a Lleida i al Pirineu incorpora noves peces | LleidaDiari.cat

Es queda a Esterri d'Àneu

'Se'n parlave...i n'hi havie' es quedarà de forma permanent a Esterri d'Àneu. Les Valls d'Àneu formen part de l'anomenat bressol europeu de la caça de bruixes. En aquest territori, estan documentats alguns dels primers judicis per bruixeria d'Europa.
 

A Catalunya, la bruixeria va molt vinculada a les dones. Així, en la mateixa època (segle XV), mentre que a Suïssa la majoria dels condemnats eren homes, a Catalunya el 90% eren dones. Els tribunals civils eren els encarregats de condemnar les bruixes i no pas els eclesiàstics.
 

A l'exposició, també es pot consultar un fragment del llibre d''Ordinacions de la Vall d'Àneu', compilat el 1424. És el text jurídic català més antic que fa referència al 'delicte de la bruixeria'. En aquest document, es corrobora que les Valls d'Àneu i el Pirineu haurien estat l'escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l'àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV.

Bruixeria dels anys 50

La recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50. Al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Encara existeixen cases on se sap que hi ha hagut bruixes. La mostra cita dos exemples, Casa Rugall de Montrós, al Pallars Jussà i Casa Tomàs d'Andorra.

Júlia Carreras, filòloga i investigadora sobre bruixeria i etnobotànica, ha explicat que sovint no es tracta únicament de llegendes, sinó de situacions reals viscudes de primera mà per homes i dones fins ben entrada la dècada del 1940. Els acusadors solien ser veïns que en contexts de desgràcies, morts d'infants o bestiar instaven els poders locals a actuar i aquests, acabaven condemnant per pressió popular. 
 

La mostra és el resultat d'una investigació que ha posat de manifest que les primeres bruixes d'Europa eren del Pirineu i perseguides i assenyalades pels seus veïns i no pas per la Inquisició.

La investigació s'ha centrat en el Pirineu i la Plana de Lleida i els resultats han estat molt diferents en aquests dos indrets. Al Pirineu, ha quedat corroborat que és on la bruixeria és molt present i es tracta d'un fenomen endèmic i recurrent. En el cas de la Plana de Lleida ha costat trobar gent que es recordi de res. En aquest indret es tracta d'un fenomen epidèmic i moltes vegades, les dones condemnades a la Plana, fugien de la pressió persecutòria que patien a la muntanya.
 

Aquesta mostra, produïda per la Xarxa de Museus Terres de Lleida, s'ha ubicat a Casa Gassia i ha permès obrir dues sales de la casa del segle XVIII que encara no s'havien fet visitables.


Comentaris

envia el comentari