Jihadistes de l’Estat Islàmic retornen a Europa a través de Turquia

Soldats a la frontera de Síria amb Turquia, a punt de realitzar un atac a la zona nord-est de Síria

Soldats a la frontera de Síria amb Turquia, a punt de realitzar un atac a la zona nord-est de Síria | Europa Press

 

Més de 750 persones van fugir del campament Ain Issa, a Síria, després que l’exèrcit d’ocupació turc ataqués la zona per ajudar a alliberar-los. Les persones detingudes eren presumptes familiars de membres de l’Estat Islàmic (ISIS en anglès), la majoria dones i nens petits.

 

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

Per la seva part, més de 1.200 sospitosos de pertinença a Daesh segueixen a Turquia, o bé complint condemna o esperant a ser expulsats de les presons turques. Els sospitosos són de 43 nacionalitats diferents, distribuïdes entre el nord d’Àfrica i diversos països europeus.

«No som un hotel per membres de Daesh»

El ministre d’Interior de Turquia, Suleyman Soylu, ha declarat que «no som un hotel per membres de Daesh» i afirmen que seguiran «enviant-los de volta». «Si els reben o no, això no és el meu problema», ha conclòs el president turc, Recep Tayyip Erdogan.

 

Diverses plataformes de comunicació de les detingudes als campaments proposen recol·lectar diners per pagar els traficants, afirmant que «els que tenen diners surten amb seguretat de l’àrea, i els que no es queden atrapats aquí».

 

Uns 30 combatents terroristes han estat retornats a Espanya

El procés per tornar és molt específic i s’han de seguir una sèrie de passos i negociacions. Primerament, el ministre d’Interior turc ha de comunicar-ho a Exteriors, que ha de fer-ho saber a l’ambaixada del país en qüestió. Després, aquesta ho ha de transmetre al seu Govern, que ha de pactar amb Turquia el protocol d’entrega i els agents que vigilaran el sospitós fins al seu país.

 

En el cas d’Espanya, uns 30 FTFs (combatents terroristes estrangers) han estat tornats a l’estat. Una de les més conegudes és Asia Ahmed Mohamed, la jihadista de Ceuta de 28 anys casada amb el conegut com 'Kokito'. El seu trasllat es va fer per la via de l’extradició, ja que havia estat condemnada pel jutjat de la ciutat turca de Kilis a 4 anys i 2 mesos de presó per pertinença a una organització terrorista.

 

Segons Ministeri, ella i les altres detingudes «van viure de manera voluntària sota les condicions del grup terrorista Daesh», pel qual «el nivell d’adoctrinament en l’extremisme religiós» fa que aquestes persones siguin «una amenaça potencial per la seguretat nacional».

Arribar a la ciutat síria de Tel Abyad, l'objectiu principal

És el cas de diverses presoneres franceses que van escapar, juntament amb 750 detinguts, el passat 13 d’octubre del campament Ain Issa, que retenia familiars de combatents del grup terrorista ISIS. Quan van sortir d’allà, el seu objectiu estava molt clar: «Volem tornar a França». I, per aconseguir-ho, havien d’arribar a la frontera amb Turquia, a uns 50 quilòmetres d’on es trobaven. L’objectiu era arribar a la ciutat síria de Tel Abyad, custodiada pels turcs, ja que des d’allà podrien iniciar la seva repatriació a França.

 

Soldats de les forces turco-síries a Sanliurfa, a Turquia, a prop de la frontera amb Síria

Soldats de les forces turco-síries a Sanliurfa, Turquia, a prop de la frontera amb Síria | EFE

Dies després d’escapar del campament, les dones van contactar amb un traficant per desplaçar-les a Tel Abyad. Tot i això, no saben si aconseguiran arribar al seu destí o si seran empresonades, violades, torturades o fins i tot assassinades en el camí. «Ens han demanat que els enviem una foto i el nostre nom per donar-li a l’exèrcit turc i al nostre govern», diu una d’elles.

 

Alguns països neguen la repatriació

Molts d’ells, però, es queden a 'terra de ningú' quan el país en qüestió no vol acceptar la seva retorna. És el cas d’un presumpte jihadista d’Estat Units, que va ser expulsat de Turquia i havia de ser repatriat Atenes. Els agents grecs es van negar a acceptar-lo al seu territori, així que va haver-se de quedar a la franja de 'terra de ningú' que separa ambdós països.

 

La Unió Europea, per la seva part, culpabilitza Turquia per no informar amb temps sobre els vols de deportació i així fomentar la tensió entre el seu país i Europa. Des d’Ankara creuen que han estat «injustament acusats de ser l’autopista d’aquests FTFs (combatents terroristes estrangers)», tal com afirma un oficial del Ministeri d’Assumptes Exterior turc. «Nosaltres li hem demanat als nostres socis que ens ajudin a identificar-los quan venen», continua.

 

La seva reflexió, però, culpabilitza els mateixos europeus: «Tenen la suficient intel·ligència i informació per sospitar que viatgen a un conflicte. Llavors, per què no van detenir aquestes sortides en primer lloc?». Segurament, afirma, «preferirien que aquestes persones caiguessin mortes a Síria».

 

Tot i això, l’oficial turc afirma que «tenim una connexió excel·lent amb França i gairebé tots els FTFs han estat deportats (més de 200)». També corrobora que «no hi ha cap queixa en la coordinació amb Espanya».

Turquia, el pont principal cap Europa

La incapacitat de diversos governs per tramitar la repatriació dels detinguts, la por d’un altre imminent atac turc i les ganes de salvar la vida dels més petits estan fent que Turquia sigui el pont principal dels presumptes jihadistes per tornar a casa. Molts d'ells, però, utilitzen tècniques d'evasió, clandestinitat i diverses vies il·legals per intentar tornar a territori europeu.

 

Així, els jihadistes europeus, sobretots aquells que van fugir del campament Ain Issa, podrien arribar fins a Turquia per trobar una via de tornada a Europa. Tot i els llargs processos i passos a seguir per tornar a les seves cases, aquesta opció sembla més segura que mitjançant altres vies il·legals, tenint en compte que la majoria de detinguts són dones i fills dels mateixos combatents terroristes.

 

També et pot interessar…