La complicada relació entre els ciclistes i la resta de vehicles a les carreteres catalanes s’ha fet encara més evident aquesta primera meitat d’any a les vies catalanes. Fins al moment, ja han mort 6 ciclistes a tot Catalunya, tres vegades més que l’any passat en aquestes dates, i 26 han resultat ferits greus en accidents amb vehicles. Aquestes tràgiques notícies posen en evidència la poca efectivitat de les senyalitzacions que alerten que s'han de respectar les distàncies de seguretat, la informació que es dona als ciclistes i les precaucions que es prenen.
Els ciclistes viuen en primera persona els avançaments perillosos. Molts vehicles no respecten el metre i mig de distància que han de mantenir quan fan un avançament, i fins i tot passen tan a prop que alguns ciclistes han arribat a tocar el capó del cotxe. La majoria d’accidents es concentren els caps de setmana i en les vies amb molta afluència de trànsit, com l’N-2, la C-31 o l’N-340. També són més comuns en les rutes on freqüenten joves que tornen de festa, perquè el risc es multiplica a primera hora del matí quan condueixen sense dormir i sense estar en bones facultats per poder fer-ho. És en aquests moments en què coincideixen amb els ciclistes a les carreteres. Per fer front a aquesta tendència negativa, ja fa temps que es col·loquen senyalitzacions en trams de carreteres conflictius per recordar la distància mínima de seguretat, una distància que si no es respecta, pot suposar 200 euros de multa al conductor.
Paral·lelament, es duen a terme controls als ciclistes per recomanar-los que vagin identificats, amb assegurança i que portin armilles reflectores i casc, a més de recordar-los que també estan obligats a seguir la normativa, tal com explicava Ramon Vila, mosso de Trànsit de Mataró, al portal 324. «Acostumem a trobar molts ciclistes que s’agafen la carretera com un espai d’oci i realment no és així. Ens trobem ciclistes que van correctament pel seu voral dret, van amb grup, però no poden anar el grup homogeni com si la carretera estigués tallada.»
En carreteres com les de la costa del Garraf, el conflicte es repeteix cada cap de setmana, perquè els cotxes es veuen obligats a circular a deu quilòmetres per hora per darrere de les bicicletes, i sovint fan els dotze quilòmetres de recorregut al ritme dels ciclistes. Per això, alguns conductors consideren que en vies de molt de trànsit i perillositat, s’hauria de limitar la circulació de bicicletes; i pel que fa als ciclistes, molts han començat a eliminar algunes rutes dels seus calendaris per evitar carreteres estretes i perilloses.
