Prop de 14 milions de persones a Espanya, en risc per un alt perill de terratrèmols

Prop de 14 milions de persones a Espanya, en risc per un alt perill de terratrèmols

Bona part de l'àrea peninsular viu en un alt o molt alt perill de patir moviments sísmics | Arxiu

 

Espanya se situa en el punt de mirar i és que és una realitat que una gran part de la zona peninsular viu amb un alt o molt alt perill de moviments sísmics, també coneguts com a terratrèmols davant l'aproximació de plaques tectòniques, l'existència de falles associades i la configuració del terreny. Experts parlant del problemàtic 'petó geològic' referint-se a aquest apropament cada vegada més comú del continent africà a Europa, que el converteix en un dels principals causants dels terratrèmols del sud de la península Ibèrica.

 

Tot i que si recordem els terratrèmols originats a Granada i altres sismes registrats a la franja meridional espanyola, el més preocupant es correspon a l'existència de múltiples falles que sumada a les característiques i peculiaritats del sol, això agreujaria els tremolors, tot i que en termes geològics es consideren de poca intensitat.

 

Això comporta que aquests dies més de 14 milions d'espanyols visquin en àrees de risc alt o molt alt de terratrèmols i una vegada més, la història dels sismes així ho confirma. Precisament, la península Ibèrica està situada a la confluència de la Dorsal Mitjana de l'Atlètic, i la limita una serralada volcànica que divideix l'oceà de nord a sud, la placa eurasiàtica i l'africana. Aquestes dues últimes plaques s'aproximen cada any, segons Jesús Galindo Zaldívar, professor i catedràtic de la Universitat de Granada, entre 4 i 5 mil·límetres, una xifra que sembla insignificant, però que no ho és.

 

[predef]telegram-lleidadiari-492[/predef]

 

L'opinió dels experts

Tornant al ja conegut 'petó geològic', auguren que només és el començament del sotrac de la Península. Les dades oficials estimen que des del 2 de desembre de 2020 i fins al 27 de gener d'aquest any 2021, la Xarxa Sísmica Nacional ha registrat més de 430 sismes compostos per magnituds d'entre 3 i 4,5 a l'àrea d'Atarfe, punt proper a la capital de Granada, segons estudis dels investigadors Julián García-Mayordomo i Raúl Pérez López per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME).

 

Aquests moviments sísmics i així com les fragmentacions originades en les diferents plaques i la deformació de la litosfera, provoquen una sèrie d'esforços tectònics que apunten directament sobre les falles. Normalment, les fractures originades a la terra es dispersen per múltiples zones de la Península, especialment des de Lisboa a Ourense, per tot l'arc mediterrani i a la frontera amb França.

 

«Les falles disparen els terratrèmols, com el de magnitud superior a 5 que es va registrar a Lorca (Múrcia) el 2011. A Granada, dues falles diferents, la de Santa Fe i la de Pinos Puente, s'han estimulat entre elles», relata Raúl Pérez, geòleg i sismòleg i investigador de l'IGME. Amb això també coincideix Ana Ruiz Constán, la geòloga i també investigadora de l'IGME, i exposa que «l'apropament de les plaques tectòniques ha estat el motor».

 

En aquest sentit, a Granada sí que ha estat essencial l'existència de falles associades i a això s'ha adherit les característiques peculiars del terreny. «La zona és una conca de tres quilòmetres de profunditat amb dipòsits de llacs i rius de fa cinc milions d'anys. Aquestes capes de material sedimentari són susceptibles d'ampliar els efectes dels terratrèmols, com succeeix a la Ciutat de Mèxic», afegeix Raúl Perez.

 

El país projecta una gran 'àrea calenta' amb elevades probabilitats de risc sísmic que abastaria zones des de Huelva fins a Alacant, els Pirineus i una part de Galícia, segons el sismòleg. I també avisa que s'ha d'analitzar aquesta situació perquè en aquestes zones on la població supera els 14 milions d'habitants, els riscs de patir terratrèmols són alts, tot i que la freqüència dels sismes grans és inferior.