Catalunya Diari

Els Mossos van atendre el 2021 gairebé 1.200 majors de 65 anys per violència a la llar

El Moviment per Aturar el Maltractament demana una llei per protegir els ancians i serveis i recursos especialitzats

Els Mossos d'Esquadra van atendre el 2021 un total de 1.186 persones majors de 65 anys víctimes de violència a la llar; 794 eren dones (67%) i 392, homes (33%). Són dades que s'han conegut en la jornada del Moviment per Aturar el Maltractament a les persones grans, coincidint amb el Dia Mundial de la presa de consciència d'aquest abús i violència.

«El maltractament està creixent i cada vegada detectem més situacions. Es parla del sector residencial, però detectem moltes situacions a les llars, d'un entorn conegut, com familiars i cuidadors», alerta Jordi Muñoz, representant del moviment, a l'ACN. Les entitats demanen «canvis immediats», amb una llei de les persones grans i recursos especialitzats, com habitatges i un telèfon d'atenció.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Es calcula que una de cada sis persones grans pateix algun tipus de maltractament, però, segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) del gener del 2020, aquesta xifra està subestimada, ja que només s'estarien denunciant un de cada 24 casos. Segons indica Muñoz, els tipus de maltractament que més pateixen les persones grans són el psicològic, l'econòmic i el de vulneració de drets, com no deixar-los decidir o no respectar-ne la voluntat, però també detecten situacions de violència física, sexual, abandonament o negligència. «No importa quin cognom posem al maltractament, tots són importants», afirma.

Imatge de la presentació d'un estudi
Els Mossos van atendre el 2021 gairebé 1.200 majors de 65 anys per violència a la llar | LleidaDiari.cat

Cada cop més situacions

«Els professionals detecten cada cop més situacions i que és més difícil intervenir. Moltes vegades la persona gran protegeix l'entorn maltractador, perquè hi té una relació de dependència, sigui física o emocional. I els que volen obtenir un benefici saben que és una víctima vulnerable», ha alertat Muñoz en una entrevista a l'ACN en el marc de la jornada 'El bon tracte ens fa grans', aquest dimecres a Barcelona.

Sobre la complexitat de denunciar una situació de violència, Muñoz diu: «És molt difícil fer el pas endavant. Moltes vegades l'únic referent de la persona maltractada és qui l'està maltractant. I la sensació de quedar-se sol i no tenir ningú més els empenta a no fer cap acció». «Cal dir a aquestes persones que hi ha altres possibilitats d'estar acompanyades i de tenir suport, que la persona maltractadora no és l'única persona que existeix a la vida. La persona gran ha de viure amb dignitat i lliure de maltractament», ha afegit el portaveu del moviment, que aglutina 85 entitats públiques i privades.

Precisament per això, les entitats adherides al moviment reclamen disposar d'eines i recursos per facilitar poder intervenir. També creuen que la societat està poc conscienciada de la violència que pateixen les persones grans i demanen que hi reaccioni, així com els responsables polítics. «Les persones grans no poden esperar que es resolgui la problemàtica d'aquí a cinc o deu anys. Necessitem canvis immediats», adverteix.

La necessitat de canvis legals

El moviment posa de manifest la necessitat de canvis legals, amb una llei de la gent gran que abordi el maltractament, i una agilització dels procediments judicials. Les entitats demanen que les persones grans víctimes de violència a la llar rebin el mateix tracte i protecció immediata que reben les dones o els infants víctimes de violència.

Hi ha dues situacions que afecten les persones grans que requereixen una intervenció ràpida: quan hi ha un presumpte maltractament i quan una persona gran ha perdut la capacitat de decidir. Actualment, el procediment judicial per sol·licitar mesures de suport pot durar aproximadament un any, període en què es troben en una situació d'extrema vulnerabilitat i fragilitat, situació de risc per patir qualsevol mena de maltractament. També reclamen jutges i fiscals formats i especialitzats.

A més, les entitats creuen que calen canvis perquè les persones grans no pateixin maltractament derivat de la dependència digital. L'estratègia empresarial d'entitats bancàries i de serveis i de l'administració pública de reducció de l'atenció directa provoca l'exclusió de les persones grans dels àmbits de prestació de serveis. El moviment constata una bretxa digital, que genera malestar i vulnera drets i llibertats, i demana humanitzar les aplicacions digitals i afavorir-ne l'accessibilitat.

També reclamen una millora en els recursos i serveis per a les persones grans maltractades; formació específica i continuada per a professionals per detectar casos de maltractament i poder intervenir-hi; habitatges per a persones grans maltractades; atenció telefònica especialitzada i incrementar la dotació econòmica de la Llei de la Dependència i els recursos assistencials que se'n deriven, actualment insuficients, alerten.

L'abordatge del maltractament des de diferents àmbits

En la jornada d'enguany, s'ha volgut posar el focus en l'abordatge del maltractament des de diferents àmbits, el judicial, el policial i des d'un equip especialitzat. La intervenció de Montserrat Celdrán, psicogerontòloga i professora de Psicologia de la UB, s'ha basat en l'edatisme o discriminació per raó d'edat, definit com un «procés de discriminació i estereotipació de manera sistemàtica envers les persones d'edat avançada pel sol fet de ser velles», segons recull el moviment en un comunicat. I és aquesta discriminació el substrat de moltes situacions de maltractament a les persones grans.

L'abordatge del maltractament des de l'àmbit judicial ha anat a càrrec de Remei Soriano, fiscal en cap de Terrassa. També intervenen Carla Casas, de l'Equip d'Atenció a la Vellesa de l'Anoia (EAVA), i la inspectora Montserrat Escudé, actual portaveu dels Mossos d'Esquadra.


Comentaris

envia el comentari