Catalunya Diari

Rectificació

Rubén Escartín vol exercir el dret de rèplica i rectificació a l'empara de la Llei Orgànica del Dret de Rectificació 2/1984

En relació a la notícia publicada en la versió digital del seu diari en data 24/05/20200 amb el títol 'Surten a la llum casos d'abusos sexuals a l'Aula Municipal de Teatre de Lleida', exercim el dret de rèplica i rectificació, atès que la meva persona és objecte d'una informació parcialment falsa, completament esbiaixada i que no ha estat degudament contrastada.

En primer lloc; vaig treballar a l'Aula Municipal de Teatre de Lleida durant set anys, primer com a becari i després com a professor, fins al 2008. D'aquesta etapa només els darrers dos anys dins el projecte anomenat 'Inestable 21', d'on esdevenen les denúncies contra el Sr. Gómez. Des del 2008 no tinc vinculació de cap mena amb el centre, ni amb el Sr. Gómez.

En segon lloc; és fals que hi hagi una denúncia conjunta respecte al Sr. Gómez i jo. En absolut. A aquest senyor se li atribueixen uns fets que no tenen res a veure amb mi, i només en el context d'aquesta denúncia contra ell i sense vinculació amb les mateixes apareix el meu nom, pel fet de ser professor de la mateixa escola durant anys.

En tercer lloc; respecte de la meva persona, la fiscalia de Lleida ara ja fa més d'un any va arxivar les actuacions respecte de l'únic fet, de poca rellevància i molt interpretable, que va relatar una noia (i només una), sense necessitat de ni tan sols prendrem declaració i sense jo assabentar-me'n. I jo me n'he tingut coneixement perquè el meu nom surt publicata la notícia de l'Ara.

I no hi ha res més.

L'episodi que es fabula sobre mi en el reportatge en un suposat viatge, a més que no té res a veure amb el que la noia va declarar a la Fiscalia, és una completa invenció sense solta ni vola, com és fàcilment comprovable.

En quart lloc; quan vaig deixar l'Aula de Teatre el 2008 va ser per iniciativa pròpia i voluntàriament, perquè vaig decidir establir-me professionalment amb la meva parella per compte propi. Tasca que porto fent de fa dotze anys.

Cinquè; per tal de palesar la manca de seriositat del relat voldria referir-me concretament al viatge a Madrid, on es diu que vaig intentar entrar a l'habitació de l'hotel d'una noia. Doncs bé, resulta que en realitat les noies compartien habitacions entre elles (no estaven soles) i a Madrid vam participar en un concurs i a l'hotel vàrem coincidir amb la resta dels grups. Les noies es van voler barrejar amb nois d'altres agrupacions i tots els professors vam haver de ficar ordre a una hora concreta, perquè algunes del grup havien begut alcohol i volien passar la nit amb els nois. Tots els professors del certamen vam haver de vigilar durant unes hores els passadissos per evitar-ho.

Però és que a més, com li era notori a tothom, jo en aquell moment tenia parella, amb la que vaig viatjar al concurs i amb qui vaig compartir habitació durant tot el certamen.

Aquesta és la història real, molt fàcilment contrastable, si hi hagués interès.

En sisè lloc; considero tendenciós que al llarg del reportatge es parli indistintament de tots dos respecte de fets que, tant les denunciants com la fiscalia, li atribueixen al Sr. Gómez en exclusiva i que em són completament aliens.

En el concret període en què vàrem coincidir el Sr. Gómez i jo a l'Aula de Teatre normalment no compartíem ni alumnes ni aula, per la qual cosa jo no tenia coneixement, ni per descomptat, participació en les seves dinàmiques de classe.

Per altra banda, cal aclarir que les classes eren sempre grupals i resulta impossible que poguessin passar certs episodis que es relaten davant de tothom i que ningú no digués res. Simplement són falsos.

Finalment, per la consideració i respecte que mereixen totes les persones, mai hauria consentit que davant meu es produís cap dels fets que es descriuen.

Soc pare de família i porto 12 anys tirant endavant la meva pròpia empresa. En tota la meva trajectòria personal i professional ha estat una prioritat íntima ser respectuós i tractar amb el màxim decòrum i consideració tothom que m'envolta. En aquests moments, agraeixo les mostres de suport rebudes dels meus alumnes i de la gent que em coneix.

Sentim profundament el dolor de les possibles víctimes i desitgem l'esclariment dels fets i la seva reparació.

Però és molt decebedor que una informació que afecta la reputació personal i professional d'una persona sigui tractada sense rigor periodístic, presentant la informació de forma esbiaixada i sense considerar si és certa o si perjudica algú.

Atentament,

Rubén Escartín Pascual


Comentaris

envia el comentari