Pequín, capital de Xina, viu un nou brot de coronavirus que preocupa, en especial a la comunitat científica de tot el món. Justament en aquest sentit, Daniel López Acuña, exdirectiu de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha expressat en una intervenció a 'Espejo Público' amb Susanna Griso que la nova soca ha mutat i que seria més agressiu que la primera, que ha causat estralls arreu.
L'epidemiòleg s'ha mostrat molt preocupat pel rebrot a la Xina. «Tot sembla indicar que és una seqüència genètica diferent», ha dit. Segons l'expert, podríem haver de fer front a «un virus mutat que pot ser més patogen». En aquest cas, però, segons Acuña, el procés s'hauria donat a la inversa: d'Europa cap a la Xina.
[predef]lleidadiari-grup-de-facebook-598[/predef]
«S'han de prendre mesures dràstiques», ha deixat clar en directe, opinant també sobre les actuals mesures de seguretat: «La mascareta no és la solució màgica però ajuda a reduir la càrrega vírica». Els majors riscos, segons diu, són la proximitat física i els ambients tancats.
Adverteix que el virus «no ha desaparegut»
López Acuña ha advertit també durant un discurs en el Grup de Sanitat i Salut Pública de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés dels Diputats que el virus «no ha desaparegut». «No podem pensar que per l'arribada a la nova normalitat ja no és aquí, seria tapar el sol amb un dit. No hem d'abaixar la guàrdia i hem d'estar molt pendents de potencials rebrots que poden produir-se per importació de casos davant la reobertura de fronteres», ha exposat.
En la seva opinió, aquesta vigilància no passa, en cap cas, per fer test a tota la població: «Això cau per si sol davant una seroprevalença del 5%. Seria un desaprofitament de recursos que no repercutiria en beneficis». No obstant això, sí que ha reivindicat fer «tres o quatre milions» de proves a treballadors en primera línia contra la Covid-19, en residències i a sospitosos i contactes de casos: «Això sí que té tot el sentit del món».
López Acuña ha defensat que l'estat d'alarma a Espanya, amb la consegüent limitació de la llibertat de moviment dels ciutadans, «ha funcionat», aconseguint reduir els efectes de la pandèmia de Covid-19: «Les dades demostren que ha servit per frenar la propagació de la pandèmia, evitar un número molt superior de defuncions i majors col·lapse en el sistema sanitari».
Crítiques al sistema de salut espanyol i europeu
L'expert ha apuntat, per acabar, a una «feblesa estructural» del sistema sanitari espanyol i ha demanat una «revisió exhaustiva» de l'ordenament jurídic perquè, «més enllà de l'estat d'alarma», el govern compti amb eines «per garantir la salut dels ciutadans».
L'epidemiòleg ha criticat les «retallades, externalitzacions i privatitzacions» que es van produir durant la crisi que, a parer seu, «van afeblir la capacitat de resposta a desafiaments com» el coronavirus. «Convé recordar que la despesa pública en sanitat es troba per sota de la mitjana de la Unió Europea, es troba estancat des de fa diversos anys. Si alguna cosa ha quedat clara durant la pandèmia, és que gastar en salut no és una despesa, sinó una inversió fonamental», ha defensat.
A escala europea i internacional, ha assenyalat que «fa falta molta major capacitat d'acció col·lectiva per part de la UE en matèries relacionades amb la seguretat sanitària».
