Les retallades en salut provoquen un augment per 4 dels casos de xarampió a Europa

La reducció del pressupost sanitari al continent obstaculitza la vacunació contra la malaltia i en multiplica el nombre d’afectats

.
El xarampió és una malaltia infecciosa habitual al món sencer | Cedida

 

El xarampió és una patologia infecciosa que es produeix molt sovint i s’encomana fàcilment, a banda de transmetre’s a través dels canals respiratoris. Fa que apareguin erupcions de color rogenc a la pell dels afectats, a més d’originar febre i símptomes típics dels refredats.

 

Aquests efectes tan semblants als que produeixen la rubèola i la varicel·la fan que el xarampió es pugui confondre amb elles. Així mateix, cal destacar que les persones més propenses a patir-lo són els nens i els individus amb un sistema immunològic debilitat.

 

 

Tractament del xarampió

Avui en dia el xarampió no té un tractament concret, però s’han dut a terme estudis sobre les repercussions beneficioses que tenen en els afectats per la malaltia la ribavirina —un medicament antivíric— i els complements vitamínics amb vitamina A, cosa que ha tingut efectes visibles especialment en els països en vies de desenvolupament on es constata una manca significativa d’aquesta vitamina. A més, els científics continuen estudiant l’efecte que poden tenir els antibiòtics per al tractament de la patologia.


    No obstant això, una fita científica recent ha permès que s'assoleixi una bona manera de prevenir-ne els casos, si bé el fet de disposar d’una vacuna efectiva contra la malaltia no ha impedit que sigui una de les causes de mort més importants entre els infants, segons dades de l’OMS, que ha qualificat la situació d’inacceptable.

     

    Dades de l’OMS sobre el xarampió

    El virus del xarampió es contagia de manera directa: a través de l’aire, mitjançant els esternuts i la tos. Es calcula que un sol individu podria arribar-ne a infectar un total de 100. Segons informes de l’OMS, només l’any 2016 es van produir 89.780 morts al món a causa d’aquest virus. Tot i la magnitud d’aquesta xifra, resulta un avenç si ho comparem amb les dades d’anys anteriors, perquè s’havien arribat a produir més de 100.000 víctimes mortals anuals derivades de la malaltia.


      Això significa que entre el 2000 i el 2016 la xifra de morts al món a causa del xarampió ha baixat un 84%. Aquesta davallada de la mortalitat originada per la malaltia s’ha produït pel fet que molts infants del planeta han pogut accedir a la vacuna contra el virus abans de fer un any.

       

       

      La preocupació per l’increment dels casos envaeix Europa

      Ara bé, la Regió Europea de l’OMS ha pogut constatar que la taxa de mortalitat vinculada al xarampió s’ha incrementat, no només entre els nens sinó també en individus de totes les franges d’edat. Únicament durant el mes de gener de 2017 ja es va tenir constància de més de 500 casos originats al continent europeu.

       

      A finals del mateix any es va constatar que l’increment havia estat del 400%, amb una alarmant xifra de 21.315 casos —mentre que els anys anteriors se n’havien detectat aproximadament 5.200, dels quals 35 van acabar derivant en la mort del pacient afectat.

       

      La llista dels països europeus afectats per aquest augment tan substancial de la malaltia inclou Itàlia, Polònia, Portugal, Romania, Suïssa i Ucraïna. En concret, a Romania és on se n’han detectat més afectats —un total de 5.562—, cosa que segurament s’ha produït com a resultat de les retallades que hi ha hagut a nivell sanitari i que han tingut perjudicis pel que fa a les campanyes de vacunació.

       

      A banda, alguns altres països afectats en menor mesura per aquests brots de xarampió han estat Alemanya —amb 927 casos—, França —amb 520—, Grècia —amb 967 afectats—, Sèrbia —amb 702— i Tadjikistan —amb un total de 649 afectats.

       

       

      Reaccions que podria adoptar la salut pública

      Davant d’aquestes dades tan clares l’OMS ha afirmat que el xarampió constitueix una malaltia que pot tenir enormes repercussions per a la salut pública a nivell internacional perquè possiblement, de tots els agents que causen malalties a les persones, estaríem parlant del més infecciós.  

       

      Zsuzsanna Jakab, doctora i portaveu de la Regió Europea de l’Organització Mundial de la Salut, encoratja els diferents governs dels països més afectats pel el xarampió —en concret, aquells en què la vasta presència del virus ha fet etiquetar la malaltia com a endèmica— a dur a terme mesures urgents per tal de mantenir sota control el contagi de la malaltia, a banda de garantir la cobertura pública necessària pel que fa a les vacunes contra el virus.

      La població ha de poder tenir accés a la vacuna contra el xarampió per controlar l'expansió de la malaltia
      La població ha de poder tenir accés a la vacuna contra el xarampió per controlar l'expansió de la malaltia | Cedida

       

      D’aquesta manera, avui en dia la salut pública prioritza prevenir la rubèola i el xarampió, juntament amb les pràctiques per tal de garantir la immunització dels nens i les seves mares. Mentre s’intenten trobar solucions i respostes per combatre aquest problema sanitari, s’han de tenir en compte els diferents factors socials i econòmics que possibiliten o dificulten l’accés de les persones a les vacunes.

       

      La Dra. Jakab també subratlla que les morts originades per la manca de vacunes contra el xarampió es poden prevenir i, per consegüent, són absolutament intolerables. Si Europa i els països de tot el món no adopten mesures per tal d’immunitzar els seus habitants, el virus continuarà apareixent en nous brots fins que es decideixin a fer-ho.

       

      Davant d’aquesta problemàtica, s’ha plantejat una solució que passaria per concebre plans regionals que cobreixin, com a mínim, 5 de les regions que integren l’Organització Mundial de la Salut. A banda, s’ha establert l’objectiu prioritari de frenar el contagi de la malaltia consolidant la xarxa de laboratoris a tot el món que afavoreixin el diagnòstic acurat de la patologia i millorant els sistemes de vigilància i d’immunització existents.

       

       

      Referències bibliogràfiques:





        Comentaris

        envia el comentari