30 anys del Tamagotchi, la mascota virtual que va conquerir els anys 90

El Tamagotchi compleix 30 anys i continua sent un dels fenòmens tecnològics i culturals més recordats dels anys noranta. Llançat al Japó el 1996, aquest petit dispositiu amb forma d’ou va convertir milions de nens i adolescents en cuidadors d’una mascota virtual que calia alimentar, netejar i fer dormir per evitar que “morís”. En una època prèvia als telèfons intel·ligents i a les xarxes socials, el Tamagotchi va introduir una nova manera de relacionar-se amb la tecnologia. Portàtil, interactiu i exigent, obligava els seus propietaris a estar pendents de la pantalla durant tot el dia, fins al punt que moltes escoles en van acabar prohibint l’ús a les aules.

Creat per l’empresa japonesa Bandai, el Tamagotchi va esdevenir un èxit immediat. En pocs mesos es van vendre desenes de milions d’unitats arreu del món, amb llargues llistes d’espera a les botigues i una autèntica febre als patis d’escola. El seu èxit es basava en una idea senzilla però innovadora: generar un vincle emocional entre l’usuari i una mascota digital. El fet que el personatge pogués emmalaltir o desaparèixer si no se’n tenia cura afegia una dimensió de responsabilitat poc habitual en les joguines de l’època.

Cuidar una mascota… digital

El funcionament era simple però absorbent. El dispositiu emetia sons per reclamar atenció i l’usuari havia de respondre-hi a temps. Donar-li menjar, jugar-hi o netejar-lo eren accions bàsiques que, amb el pas dels dies, feien evolucionar la criatura virtual. Aquesta dinàmica va marcar tota una generació i va anticipar, d’alguna manera, les mecàniques de recompensa i dependència que avui són habituals en aplicacions mòbils i videojocs.

Tot i que l’eufòria inicial es va anar diluint amb l’arribada de noves consoles i jocs digitals, el Tamagotchi mai ha desaparegut del tot. Al llarg dels anys, Bandai ha llançat noves versions, amb pantalles en color, més personatges… I fins i tot connectivitat amb aplicacions mòbils. Ara, tres dècades després del seu naixement, el Tamagotchi viu una segona joventut gràcies a la nostàlgia. Molts adults que hi van jugar als anys noranta han tornat a comprar-ne versions actualitzades. Ja sigui com a record d’infantesa o per compartir l’experiència amb les noves generacions.

Un símbol dels anys 90

Més enllà de la joguina, el Tamagotchi s’ha convertit en un símbol cultural d’una època. Representa els primers passos d’una relació constant amb dispositius digitals que avui formen part del dia a dia.

Trenta anys després, aquella petita mascota virtual continua despertant records, converses i somriures, consolidant-se com una de les grans icones tecnològiques dels anys noranta.