La Seu d’Urgell s’ha quedat sense escorxador des del mes de desembre passat després del tancament de Mafriseu, una indústria càrnia amb més de 65 anys d’activitat. Arran de la jubilació dels seus gestors i davant la manca de relleu generacional. Aquesta situació obliga ara diversos ramaders del territori a fer desplaçaments d’uns 100 quilòmetres per poder sacrificar el bestiar.
L’equipament havia esdevingut, amb els anys, molt més que un escorxador. A banda del sacrifici dels animals, disposava de cambres de maduració i sales d’elaboració. Fet que permetia preparar els productes carnis fins a arribar al consumidor final amb totes les garanties de traçabilitat.
Anys buscant relleu sense èxit
El fins ara gerent de l’escorxador, Domènec Estany, explica que fa una dècada que intentava trobar relleu per donar continuïtat a l’activitat. Tot i alguns contactes, les negociacions no han prosperat. “Per les empreses de fora som exageradament petits i per la gent de la zona som massa grans”, assegura. Tot reconeixent que “trobar l’encaix idoni és complicat”.
Estany lamenta també la poca implicació de les administracions per garantir la continuïtat del projecte. Tot i recordar que les instal·lacions estan preparades per rebre entre 300 i 400 animals a la setmana. En el cas de l’elaboració de productes carnis, es podien tractar uns 50 vedells, 15 poltres i uns 200 xais setmanals.
Un model integral amb valor afegit
Per la seva banda, Victòria Roig, administrativa i ajudant a la gerència fins al tancament, destaca com a principal avantatge de Mafriseu el seu funcionament integrat. Les sales de maduració, amb càmeres especialitzades, permetien controlar la temperatura i la humitat, i oferir als clients la possibilitat d’escollir temps de maduració, especejament i envasat.
Aquest sistema feia possible elaborar lots personalitzats que incloïen hamburgueses, botifarres, salsitxes o pinxos, entre altres productes. Segons els gestors, aquest model permetia treure valor afegit a l’animal, crear marca pròpia i guanyar prestigi al sector.
Amb el pas dels anys, l’escorxador va anar orientant-se cap al sector boví i va jugar un paper clau en el desenvolupament de la Indicació Geogràfica Protegida Vedella dels Pirineus Catalans, arribant a donar servei a unes 130 famílies del Pirineu.
“Una gran pèrdua” per al sector ramader
Des del sector, el coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques de muntanya, Joan Guitart, considera el tancament com “una gran pèrdua” que resta competitivitat als petits productors. Segons explica, alguns ramaders s’han de desplaçar fins a Balaguer, mentre que d’altres opten per un escorxador transfronterer a l’Alta Cerdanya, amb costos més elevats.
Guitart alerta que el transport genera estrès als animals i defensa que no es pot “deixar perdre” l’equipament. En aquest sentit, aposta per reactivar-lo amb un model de gestió on els ramaders siguin accionistes, i veu en el mercat andorrà una possible oportunitat de futur.
Finalment, també reclama implicació institucional per crear un centre de recollida de carn de caça, una iniciativa que podria generar activitat econòmica al Pirineu i donar resposta al context de sobrepoblació de cérvols, porcs senglars i cabirols.
