Els pacients de les urgències hospitalàries de la xarxa pública van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023, segons una anàlisi de l’ACN a partir de dades de Salut. Malgrat reduir-se en dos minuts respecte al 2022, l’espera és molt superior a la que hi havia una dècada enrere. Alguns hospitals destaquen per sobre la resta, com l’Hospital del Mar, amb 114 minuts, i l’Hospital residència Sant Camil (Garraf), amb 104, mentre altres han retallat dràsticament, com l’Hospital de Bellvitge, de 130 minuts el 2019 a 55 l’any passat. Pel que fa als vuit hospitals gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), els pacients van esperar 62,4 minuts l’any passat, uns 5 menys que el 2022, però lluny dels 40 minuts que registraven el 2010.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Milions de pacients
Segons dades del Departament de Salut obtingudes per l’ACN a través d’una petició de Transparència, l’any passat hi va haver una petita reducció del temps d’espera mitjà a les urgències hospitalàries dels centres que formen part del SISCAT. Prenent aquesta seixantena de centres hospitalaris públics i privats amb servei d’urgències finançat, la reducció del temps mitjà d’espera el 2023 ha sigut de poc menys de 2 minuts i se situa en 61,9 minuts, més d’una hora, entre el triatge i l’atenció mèdica. Això no obstant, aquest temps segueix molt per sobre dels nivells que hi havia l’any 2010, just abans de la retallada en la despesa de la Generalitat arran de la crisi econòmica. 3,8 milions d’urgències hospitalàries el 2023
Les urgències hospitalàries de la xarxa pública van atendre l’any 2023 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l’any anterior. L’increment de la demanda no s’ha traduït, aquest any, en un augment dels temps d’espera, però en general és un dels factors que més està pesant en la saturació a les sales d’espera de les urgències, com constata a l’ACN la directora del servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, Mireia Puig. La doctora detalla que l’increment de pacients a les urgències hospitalàries ha sigut progressiu des del 2010, a raó d’un 2,5% anual, i als centres sanitaris els costa absorbir aquesta demanda perquè el personal i els espais no han crescut en la mateixa proporció.
Una altra raó és que el perfil d’usuari de la urgència hospitalària està canviant, afegeix, amb un augment important de la gent gran. «Els pacients ancians cada cop són més i el seu comportament a urgències és diferent, amb un temps de resolució més alt», diu, i també un percentatge més elevat d’ingrés posterior a l’hospital. Com la mateixa doctora explica, el factor que més pesa en la saturació del servei d’urgències són els box ocupats per pacients que esperen per ser ingressats, perquè això impossibilita atendre a bon ritme les noves urgències que entren.
Les urgències, al llarg de l’any
Analitzats mes a mes, els temps d’espera varien a l’alça i a la baixa mentre que el volum d’urgències ateses no mostra grans pics ni caigudes al llarg de l’any. Segons la doctora, a la relació entre demanda i temps d’espera s’hi ha d’afegir el factor estacionalitat, amb un volum més alt d’activitat i més llits ocupats als hospitals en època hivernal que també tensiona el servei d’urgències.
