L'investigador del Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona (UdG) Pere Boqué ha dissenyat un model matemàtic per predir en quins indrets de Catalunya és més probable que es produeixin robatoris a domicilis en un moment concret.
Aquest model s'inclou a la seva tesi, titulada 'Models matemàtics per a la predicció dels robatoris amb força a Catalunya', dirigida per Laura Serra i Marc Sáez. Per fer l'estudi, Boqué –que també és caporal- ha dividit Catalunya en cel·les quadrades de 5 quilòmetres de costat i, un cop descartades aquelles zones amb poca incidència, ha pogut comprovar com els robatoris amb força a domicili segueixen patrons temporals en forma d'onades.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
És a dir, si una setmana hi ha nombrosos robatoris en una cel·la, la següent n'hi haurà en una quantitat semblant o superior i, segurament, la tercera també.
L'estudi s'ha fet a petita escala
Així com en altres països aquest estudi s'ha fet a petita escala, dividint el territori en cel·les de pocs centenars de metres quadrats, a Catalunya, el patró criminològic anomenat «victimització quasi repetida», es detecta poc a petita escala però sí a escales més grans. Boqué afirma que «aquests canvis, segurament, són conseqüència de les diferències territorials, geogràfiques i urbanes».
El resultat final de l'estudi certifica l'existència de conjunts de cel·les òptimes per predir, anomenats constel·lacions, que permeten anticipar els robatoris amb certa precisió en espais geogràficament heterogenis com pot ser Catalunya. Segons Boqué, la dificultat d'aquest model no rau tant en la predicció de la delinqüència, que segueix patrons estables, sinó en quines accions preventives es poden dur a terme per reduir les probabilitats que s'acabin cometent els delictes que s'han predit.
Tot i que s'ha comprovat la viabilitat d'aquest nou patró per explicar, predir i prevenir els robatoris amb força a domicili a Catalunya, el model encara no s'ha posat en pràctica. La tesi conclou que «el coneixement de la dinàmica dels patrons espaciotemporals de la criminalitat representa un avantatge pels cossos policials».
