Un estudi de la Universitat de Barcelona indica que la tirzepatida pot millorar el metabolisme activant el teixit adipós marró. Es tracta d’un fàrmac utilitzat per tractar l’obesitat i la diabetis tipus 2. Segons la recerca, aquesta activació podria augmentar la despesa energètica, ja que el greix marró és capaç de “cremar” calories.
L’estudi s’ha fet amb models experimentals en ratolins. S’ha publicat a la revista Biomedicine & Pharmacotherapy. Els autors apunten que aquest mecanisme podria contribuir a reduir el pes corporal. També podria ajudar a baixar la glucosa i els greixos en sang.
La tirzepatida és el nom genèric d’un medicament comercialitzat com Mounjaro. Està aprovat per al control del pes en adults amb obesitat. També s’indica en persones amb sobrepès i comorbiditats. A més, s’utilitza per tractar la diabetis mellitus de tipus 2 quan està mal controlada.
A diferència d’altres fàrmacs antiobesitat, té una acció dual. Actua sobre els receptors de dues hormones: el GIP i el GLP-1. Aquesta combinació s’associa a una pèrdua de pes significativa. Principalment, ho fa perquè redueix la ingesta d’aliments.
Com han analitzat l’efecte del fàrmac
Per entendre millor què passa al metabolisme, l’equip ha aprofundit en el teixit adipós. La recerca l’ha liderat Marion Peyrou. Forma part del grup de Biologia Molecular i Regulació Gènica del Teixit Adipós de la UB. També col·labora amb l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD). A més, participa al CIBEROBN.
Els científics han treballat amb ratolins obesos. Els animals seguien una dieta rica en greixos. Un grup ha rebut tirzepatida. L’altre grup no ha rebut medicació.
La comparació s’ha fet amb una condició clau. El grup control va consumir la mateixa quantitat d’aliment. Així, els investigadors han pogut separar els efectes del fàrmac. També han pogut distingir-los dels efectes de menjar menys.
Què han observat al teixit adipós marró
Els resultats indiquen que la tirzepatida activa el teixit adipós marró. Aquest teixit crema calories en lloc d’emmagatzemar-les. Això el diferencia del teixit adipós blanc.
“Aquesta activació s’associa amb una capacitat més gran de cremar energia metabòlica”, ha explicat Peyrou. També s’hi vincula la producció de batocines. Són molècules que es consideren beneficioses per al metabolisme.
La investigadora subratlla que el greix marró actiu pot utilitzar glucosa i greixos. Això podria reforçar l’efecte metabòlic del fàrmac. I aniria més enllà de l’aprimament per reducció de la gana.
Una via que apunta a tractaments més personalitzats
L’activació del teixit adipós marró s’ha considerat una estratègia prometedora. Es relaciona amb el control de l’obesitati d’altres alteracions metabòliques. Tot i això, molts intents farmacològics previs han fracassat. Sovint ha estat per efectes secundaris, sobretot cardíacs.
En aquest punt, Peyrou assenyala una diferència. Segons explica, la tirzepatida no presenta aquests efectes negatius. Al contrari, els investigadors indiquen que mostra beneficis cardiovasculars.
L’equip defensa que els tractaments poden ser més eficients si actuen en més d’un mecanisme. Això permetria una aproximació més integral. També podria ajudar a millorar alteracions associades. Entre elles, la diabetis tipus 2 i altres trastorns metabòlics.
Finalment, els autors remarquen la importància d’entendre millor el mecanisme d’acció. Això podria ajudar a refinar la prescripció en el futur. L’objectiu seria identificar perfils de pacients amb més benefici potencial. Per exemple, persones amb una despesa energètica més compromesa. La línia de treball apunta a una medicina més personalitzada. I no es basaria només en la gana o el pes, sinó en l’estat metabòlic global.
