|
La Plataforma per la Llengua ha engegat aquest divendres una campanya per recollir el malestar de la ciutadania de Lleida per l’acord que van signar PSC i Ciutadans el passat mes de juliol pel qual modificaven el reglament d’usos lingüístics actualment vigent amb l’objectiu que el castellà també pugui ser la llengua d’ús preferent del Consistori, i que s’ha reafirmat en el plenari municipal de la Paeria.
El PSC ha decidit rebutjar per segon cop una moció de diverses entitats de Lleida en què es demanava a l’alcalde tornar al consens lingüístic. Així que després de diverses mobilitzacions, manifestacions i de dues mocions, l’ONG del català ha decidit llençar aquesta campanya perquè tots els ciutadans de Lleida puguin expressar el seu malestar amb una ‘tomacada virtual’ a través del web www.estimoelcatala.cat.
Cadascun dels tomàquets que proposem que la ciutadania enviï per correu electrònic a l’alcalde Ros porten incorporat un missatge, de manera que les motivacions per les quals els lleidatans mostraran el seu malestar seran del tot individuals i no estaran vinculades a cap formació política, com ha insinuat l’alcalde Ros.
La Plataforma per la Llengua “lamenta l’ús polític que el govern de Lleida fa de la llengua catalana i considera especialment greu que es vulgui canviar el reglament d’usos lingüístics de la Paeria quan la llengua no ha demostrat ser cap problema per a la ciutadania al llarg dels últims anys, fet que evidencia que només hi ha una voluntat política darrere la decisió d’aquesta modificació”.
Cadascun dels tomàquets que proposem que la ciutadania enviï per correu electrònic a l’alcalde Ros porten incorporat un missatge, de manera que les motivacions per les quals els lleidatans mostraran el seu malestar seran del tot individuals i no estaran vinculades a cap formació política, com ha insinuat l’alcalde Ros.
La Plataforma per la Llengua “lamenta l’ús polític que el govern de Lleida fa de la llengua catalana i considera especialment greu que es vulgui canviar el reglament d’usos lingüístics de la Paeria quan la llengua no ha demostrat ser cap problema per a la ciutadania al llarg dels últims anys, fet que evidencia que només hi ha una voluntat política darrere la decisió d’aquesta modificació”.
