Els ramaders del sud del Solsonès viuen amb preocupació els darrers possibles atacs de llop a ramats d’ovelles registrats a la comarca. En els últims mesos s’han detectat tres incidents: dos a la Molsosa i un altre a Vallmanya de Pinós. Si es confirma l’autoria del llop, serien els primers casos documentats a la zona des del 2019, quan aquest depredador va matar tres ovelles a Odèn.
Els Agents Rurals mantenen oberta la investigació i encara no han confirmat oficialment l’origen dels atacs. Tot i això, tant alguns ramaders com responsables locals asseguren que els indicis apunten clarament al llop. En el cas de Vallmanya de Pinós, s’haurien localitzat rastres i excrements compatibles amb aquest animal.
Una explotació familiar de 800 ovelles
Un dels afectats és Jaume Puigpelat, ramader de la Molsosa amb una explotació familiar de 800 ovelles. Explica que els dos atacs patits a la seva finca, entre setembre i octubre, van deixar una dotzena d’animals morts i diversos de ferits. “Trobar-nos les ovelles escampades i malferides va ser un caos total”, lamenta. També assegura que els animals presentaven mossegades a la jugular, un patró habitual dels atacs de llop.
La situació ha obligat els ramaders a reforçar la vigilància amb tanques electrificades, càmeres i gossos mastins. Puigpelat admet, però, que aquests sistemes impliquen més feina i costos afegits. “No estem preparats si passem d’un llop solitari a una camada”, alerta.
Els professionals del sector reclamen més suport institucional i asseguren sentir-se “indefensos”. Tot i valorar positivament les indemnitzacions i les ajudes de la Generalitat, denuncien que no cobreixen danys indirectes, com avortaments o estrès als animals.
Un missatge de calma
L’alcalde de Pinós, Xavier Vilalta, ha volgut transmetre un missatge de calma i considera que la situació “està sota control”. Segons apunta, és probable que l’animal ja no sigui a la zona.
Mentrestant, els atacs de llop al Solsonès a ovelles han reobert el debat sobre la convivència entre la fauna salvatge i la ramaderia extensiva, un model que els ramaders reivindiquen com a essencial per mantenir el paisatge i prevenir incendis forestals.
