El Servei Català de Trànsit (SCT) va interposar 758.659 multes per excés de velocitat arreu del país l’any passat, és a dir, una mitjana d’una sanció cada 42 segons. L’import reclamat per l’autoritat als infractors en total va arribar als 83 milions d’euros. Les xifres són similars a la mitjana dels deu últims anys, segons dades del SCT obtingudes per l’ACN.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
En declaracions a l’Agència, l’autoritat nega un afany recaptatori i justifica els 200 radars en funcionament, 40 dels quals, de tram, amb una reducció d’accidents amb morts o ferits greus «d’entre el 65% i el 80%» a les zones on hi ha cinemòmetres. El de tram de l’AP-7 entre Ulldecona i Amposta (Montsià) i el de la C-31 a Castell d’Aro (Baix Empordà) són els que més multen a Catalunya. Segons les mateixes dades, els dos radars van caçar gairebé 60.000 conductors l’any passat cadascun, cosa que s’ha traduït en multes que, en global, superen els 13 milions d’euros.
El de l’AP-7, en direcció Barcelona, i el de la C-31, en direcció a Palamós, són els que han detectat més infractors en el conjunt dels últims deu anys, entre el 2013 i el 2022, amb 469.281 i 368.490 sancions, respectivament. El coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat del Servei Català de Trànsit, Òscar Llatje, justifica la incidència especialment alta en els dos punts, i particularment en el de l’AP-7, explicant que el percentatge de conductors habituals que ja coneixen on són els cinemòmetres comparat amb la gent de pas «és molt petit» comparat amb altres zones amb menys multes registrades. De fet, creu que les acusacions d’afany recaptatori ja són «residuals» i que la reducció de la sinistralitat on hi ha radars es pot enfilar al 80% «si el radar està posat bé». En conjunt, recorda que l’any 2000 es registraven uns 600 morts l’any per accidents de trànsit, i ara les xifres es mouen en les 200.
El procés per cobrar les sancions, però, depèn de diferents factors. D’entrada, la multa es notifica al titular del vehicle (que no sempre és qui anava al volant). S’obre llavors un termini que s’allarga fins als 45 dies abans no s’entri en fase executiva, que pot acabar en embargament. Si la sanció es paga dins els 20 primers, hi ha un descompte del 50%. També s’ha de tenir en compte si el conductor és estranger o no, cosa que pot allargar el procediment i acabar en no res. Llatje comenta que, des de fa anys, una empresa externa contractada per la Generalitat és qui se centra a aconseguir que els residents a altres països de la UE abonin els càrrecs derivats de les infraccions, tot i que fa «entre un i dos anys» que el concurs està pendent d’adjudicació.
