Un estudi liderat per l’Hospital Clínic-IDIBAPS ha posat de manifest una relació significativa entre els trastorns mentals greus i el risc de demència i ictus. La recerca conclou que les persones amb diagnòstics com l’esquizofrènia, el trastorn bipolar o la depressió major tenen més probabilitats de desenvolupar aquestes patologies neurològiques i cardiovasculars.
El treball ha analitzat dades de gairebé 700.000 persones a Catalunya a través de la cohort PADRIS-PRESTO. Una base de dades que integra informació del sistema sanitari públic català. Els investigadors han comparat la presència de demència i ictus entre persones amb trastorns mentals greus i persones sense diagnòstic psiquiàtric.
En totes les franges d’edat analitzades
Els resultats indiquen que la demència apareix amb una freqüència superior en persones amb trastorns mentals greus en totes les franges d’edat analitzades. Pel que fa a l’ictus, l’increment del risc és especialment destacat en adults joves i de mitjana edat. Unes etapes de la vida en què aquestes malalties acostumen a ser menys habituals.
Segons Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria del Clínic, les conclusions confirmen que els problemes de salut mental tenen efectes que van més enllà de l’àmbit psicològic. “Estan estretament relacionats amb altres malalties neurològiques i cardiovasculars”, ha assenyalat. Tot defensant la necessitat d’un model assistencial més global.
Tanmateix, els investigadors consideren que els trastorns mentals greus haurien de ser incorporats com a factors de risc per a la demència i l’ictus. Especialment quan afecten persones joves. Aquesta visió permetria reforçar els programes de prevenció, controls mèdics i detecció precoç de possibles complicacions.
Una nova línia per integrar millor la salut mental amb la prevenció cardiovascular
Finalment, Michele De Prisco, membre del grup de recerca de l’IDIBAPS, destaca que identificar aquests riscos pot ajudar a millorar el seguiment clínic. També a reduir l’impacte d’aquestes malalties en la qualitat de vida dels pacients. La recerca obre una nova línia per integrar millor la salut mental amb la prevenció cardiovascular i neurològica. Tot amb l’objectiu d’oferir una atenció més completa a les persones amb trastorns mentals greus. Els autors remarquen que entendre aquesta connexió és clau per avançar cap a una medicina més preventiva i personalitzada.
