Tres de cada deu catalans creu que no té ingressos per una vida digna

Prop del 30% dels catalans considera que no té prou ingressos per mantenir una vida digna. I sis de cada deu s’han vist obligats a reduir despeses en oci, roba o cultura per motius econòmics.

Així ho revela l’informe “Viure la desigualtat 2025” publicat per Oxfam Intermón. Basat en una enquesta realitzada a 4.000 persones de tot l’Estat, 673 de les quals a Catalunya.

Segons l’estudi, l’habitatge és percebut com la principal font de desigualtat social al país. El 39,5% dels enquestats catalans assenyala la dificultat d’accedir a un habitatge digne com el principal factor de desigualtats. Fins i tot per sobre de la situació econòmica general.

Renúncies bàsiques

A més, el 39,8% reconeix haver renunciat a anar al dentista per motius econòmics. Mentre que una de cada quatre persones ha deixat de seguir tractaments mèdics o psicològics per manca de recursos. L’informe qualifica aquestes dades de “renúncies significatives en salut i formació”. Ja que més de la meitat dels enquestats (52%) admeten que volien continuar formant-se, però no ho van poder fer per motius econòmics.

En l’àmbit estatal, tres de cada deu persones asseguren que els seus ingressos no els permeten viure dignament. I vuit de cada deu perceben Espanya com un país “profundament desigual”. Així i tot, un 60% confia que és possible revertir la situació. L’informe també apunta que el 45% de la població se sent afectada directament per la crisi de l’habitatge. Un problema que impacta amb més força sobre els llogaters (73%) que sobre els propietaris (33%).

Pel que fa a la joventut, només el 14,4% de les persones no propietàries veu probable poder comprar un habitatge algun dia. D’altra banda, el 72% dels joves de classe alta espera rebre ajuda familiar per adquirir-ne un. Mentre que més del 60% dels joves amb pocs recursos considera poc o gens probable obtenir aquest suport.

Les persones racialitzades

Les desigualtats també afecten amb més duresa les persones racialitzades, que presenten nivells més alts d’insatisfacció laboral i major risc d’exclusió social. Segons Oxfam, una de cada quatre persones racialitzades no pot pagar medicaments per motius econòmics. I el 60% de les dones afirma haver reduït la seva despesa en oci i cultura, un percentatge superior al dels homes.

En relació amb el sistema fiscal, el 73% dels catalans considera que no distribueix adequadament la riquesa. A més, sis de cada deu pensen que les grans fortunes i empreses paguen massa poc, i quatre de cada deu assenyalen les administracions públiques com a responsables de no lluitar prou contra les desigualtats.

Tot i això, més de la meitat dels enquestats (53%) creu que el govern espanyol té capacitat real per combatre la desigualtat, més que altres institucions com la Unió Europea, les comunitats autònomes o els ajuntaments.

Aquest estudi d’Oxfam posa de manifest que la desigualtat econòmica a Catalunya i a tot l’Estat continua creixent i que l’habitatge s’ha convertit en el principal símbol d’aquesta bretxa social, afectant especialment els joves i les famílies amb menys recursos.