El Tribunal Suprem començarà aquest dimarts el debat sobre una qüestió clau relacionada amb la llei d’eutanàsia. I és que si els pares o familiars d’una persona poden recórrer judicialment una mort digna autoritzada pel sistema sanitari. La decisió podria marcar jurisprudència a tot l’Estat i afectar futurs casos similars.
El Ple de la Sala Contenciosa Administrativa, format per una trentena de magistrats, estudiarà a porta tancada el recurs presentat per la Generalitat contra una resolució del TSJC. Aquesta resolució va paralitzar temporalment l’eutanàsia d’un home de 55 anys després que el seu pare, d’edat avançada, s’hi oposés judicialment.
El cas es remunta al juliol del 2024
El cas es remunta al juliol del 2024, quan el Comitè de Garanties i Avaluació de Catalunya va avalar la petició d’eutanàsia del pacient. L’home havia patit diversos ictus i infarts entre els anys 2020 i 2024. Amb seqüeles importants que afectaven greument la seva mobilitat i capacitat de parla.
Després de l’autorització mèdica, el pare va presentar un recurs argumentant que el seu fill no estava en condicions psicològiques adequades per prendre aquesta decisió. No obstant això, tant els professionals sanitaris que van avaluar el pacient com la magistrada encarregada del cas van descartar qualsevol trastorn mental que invalidés la seva voluntat. El jutjat també va remarcar que pare i fill no mantenien relació i que el pacient havia demanat expressament que la seva decisió no fos comunicada a familiars ni amistats.
La llei d’eutanàsia no reconeix de manera explícita el dret de tercers a recórrer una autorització
La Generalitat defensa que la llei d’eutanàsia no reconeix de manera explícita el dret de tercers a recórrer una autorització d’aquest tipus. Per això, considera necessari que el Suprem fixi criteri jurídic davant una qüestió que pot afectar centenars de casos. Entre el 2021 i el 2024, Catalunya va registrar 824 sol·licituds d’eutanàsia, de les quals 445 van ser autoritzades.
La fiscalia, per la seva banda, considera que només poden recórrer aquests procediments els familiars amb un “vincle afectiu intens” amb el pacient, i no únicament per relació biològica. El debat arriba mesos després del cas de Noèlia, la jove catalana que va aconseguir rebre l’eutanàsia després de dos anys de batalla judicial marcada també per l’oposició del seu pare.
