Una intervenció arqueològica al Castell de Cervera ha tret a la llum una troballa excepcional: un rastre format per vuit petjades fossilitzades que podrien tenir uns 30 milions d’anys d’antiguitat. Els investigadors consideren que les marques podrien correspondre a una espècie d’èquid que va viure durant l’oligocè. Un període geològic situat entre fa aproximadament 34 i 23 milions d’anys.

Els treballs arqueològics realitzats aquest estiu al recinte del castell

La troballa es va produir durant els treballs arqueològics realitzats aquest estiu al recinte del castell i destaca especialment pel bon estat de conservació de les petjades. Les restes han arribat fins a l’actualitat malgrat que l’espai on han estat localitzades ha experimentat diverses transformacions i modificacions al llarg dels segles.

El rastre fossilitzat aporta, així, una nova dimensió al valor del jaciment de Cervera. Tot i que encara no es pot determinar amb exactitud quin animal va deixar les petjades, els investigadors treballaran ara en l’anàlisi de les restes. Tot per intentar identificar amb més precisió l’espècie responsable del rastre. Els èquids són el grup de mamífers al qual pertanyen actualment els cavalls, els ases i les zebres, però durant la seva evolució van existir nombroses espècies diferents. La identificació concreta de les petjades permetria obtenir més informació sobre els animals que habitaven aquest territori fa milions d’anys.

La investigadora del projecte d’arqueologia, Sabina Vall, ha remarcat la importància de la descoberta i ha assenyalat que contribueix a ‘revaloritzar’ el jaciment del Castell de Cervera. Segons la investigadora, la troballa representa també un ‘valor afegit’ per al patrimoni de la ciutat.

Les restes seran sotmeses a estudis

Ara, les restes seran sotmeses a estudis que haurien de permetre precisar-ne l’origen i determinar quina espècie va deixar les vuit petjades. Els resultats d’aquestes anàlisis seran clau per contextualitzar la descoberta i conèixer millor la història geològica del territori. La troballa converteix així un espai històric com el Castell de Cervera en l’escenari d’una descoberta que es remunta molt més enrere en el temps que la pròpia història del monument i de la ciutat.