Cada 9 de març, els amants de la gastronomia tenen una cita especial amb un dels plats més icònics i estimats de la cuina: la truita de patates. Un menjar senzill en ingredients però infinit en possibilitats i, sobretot, en passions. Per què si hi ha un debat culinari que divideix famílies, amistats i generacions: amb ceba o sense ceba?
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Origen i història de la truita de patates
Tot i que la seva popularitat és indiscutible, l’origen de la truita de patates no està del tot clar. Algunes teories apunten que es va començar a cuinar a Extremadura o Navarra al segle XVIII com a solució per alimentar la població amb un plat econòmic i nutritiu. Altres històries asseguren que va ser un invent de camperols que buscaven una manera senzilla de combinar ous i patates per obtenir un àpat energètic.
Sigui com sigui, el que és segur és que amb el pas del temps ha esdevingut un emblema de la gastronomia espanyola i un plat estrella en qualsevol llar.
El plat estrella de qualsevol taula
Una de les grans virtuts de la truita de patates és la seva versatilitat. Es pot gaudir calenta o freda, en un plat, en un entrepà o fins i tot en forma de pintxo. A més, cada família i cada cuiner té el seu truc especial: alguns afegeixen una mica de llet per aconseguir més esponjositat, d’altres la couen a foc molt lent per obtenir una textura melosa, i hi ha qui hi afegeix ingredients extres com formatge, pebrot, espinacs o tòfona per donar-li un toc diferent.
El gran debat: amb ceba o sense ceba?
Parlar de truita de patates és parlar d’una eterna discussió que sembla no tenir fi: és millor amb ceba o sense ceba? Els defensors de la ceba asseguren que aporta dolçor i un toc caramel·litzat que eleva el sabor del plat, mentre que els qui la prefereixen sense ceba argumenten que així es manté el gust pur de la patata i l’ou.
Siguis del team ceba o del team sense ceba, aquest diumenge 9 de març és el dia perfecte per gaudir d’una bona truita de patates i reivindicar aquest plat tan senzill i alhora tan especial.
