L’estudi, titulat Problematic social media use and adolescent wellbeing: the role of family socioeconomic status across 43 countries, analitza dades de l’enquesta internacional Health Behaviour in School-aged Children (HBSC) recollides els anys 2018 i 2022 entre joves d’11 a 16 anys. Els resultats mostren que, als 43 països analitzats, els patrons més compulsius o desregulats d’ús digital s’associen amb més malestar psicològic i amb una pitjor valoració general de la vida.

Els adolescents amb menys recursos, els més vulnerables

La recerca subratlla que aquesta relació no afecta tothom igual. En concret, els adolescents de famílies amb menys recursos apareixen com els més vulnerables. Segons l’estudi, els joves de nivell socioeconòmic alt mostren una associació entre un 5% i un 10% més feble entre ús problemàtic i queixes psicològiques. També registren una reducció aproximada del 10% al 13% en la relació negativa entre aquest ús i la satisfacció amb la vida.

Els investigadors apunten que les famílies amb més recursos poden disposar de més eines materials, educatives i relacionals per esmorteir els riscos associats a les xarxes socials. Per això, l’estudi planteja que les desigualtats socials també travessen l’experiència digital dels adolescents.

Canadà, Irlanda i el Regne Unit, entre els pitjors casos

L’anàlisi també detecta diferències regionals destacades. Les associacions més intenses entre ús problemàtic de xarxes socials i menor benestar s’observen als països anglo-cèltics, especialment Canadà, Irlanda i el Regne Unit. En canvi, els vincles són més febles a la regió del Caucas i el mar Negre, on figuren països com Armènia, Geòrgia, Azerbaidjan i Turquia.

Pel que fa a Espanya, l’estudi la situa entre els països on la relació entre ús problemàtic de xarxes i reducció del benestar és menor. En concret, ocupa la posició 40 de 43 en queixes psicològiques i la 31 de 43 en satisfacció amb la vida. A més, els autors assenyalen que les desigualtats socioeconòmiques en aquesta relació són relativament més febles als països mediterranis.

Un empitjorament entre 2018 i 2022

Un altre dels resultats rellevants és que l’associació negativa entre l’ús problemàtic de xarxes socials i el benestar adolescent es va intensificar entre 2018 i 2022. Aquest empitjorament s’observa a la majoria de regions analitzades i en tots els grups socioeconòmics estudiats. Segons els autors, això apunta a un deteriorament general del context digital adolescent en els darrers anys.

Amb aquests resultats, la recerca reforça la idea que el debat sobre xarxes socials i salut mental juvenil no es pot desvincular de les desigualtats socials. L’estudi defensa la necessitat d’avançar cap a entorns digitals més equitatius, amb més educació digital, suport a les famílies i eines de protecció per als adolescents més vulnerables.