La colònia de voltor negre al Pirineu català s’ha consolidat durant el 2025 amb el naixement de dotze nous individus. L’espècie havia desaparegut de la zona a la segona meitat del segle XIX i, ara, el projecte de recuperació a la Reserva Nacional de Caça de Boumort continua sumant registres.

Segons dades de la Fundació Trenca, entitat que impulsa el projecte amb la col·laboració d’Endesa, l’any passat es van mantenir 66 exemplars a Boumort, entre els Pallars i l’Alt Urgell. La xifra suposa un rècord per a la colònia catalana.

L’èxit reproductor del període comprès entre octubre de 2024 i setembre de 2025 també ha estat per sobre de la mitjana dels darrers quinze anys. El balanç recull una taxa de vol del 71% i una productivitat del 63%.

19 parelles i 12 polls que han arribat a volar

A la reserva hi ha 19 parelles reproductores. D’aquestes, van néixer 13 polls, però 12 van arribar a volar. El tretzè va desaparèixer del niu quan tenia 84 dies.

Tots els polls han estat marcats amb anelles metàl·liques. A més, a tres individus se’ls ha instal·lat un dispositiu GPS per conèixer amb més detall els seus moviments.

Una colònia amb exemplars residents i flotants

Si es té en compte el total de voltors detectats al llarg de l’any, la colònia estaria formada per 66 exemplars residents, amb 40 individus fixos i 26 flotants.

Dels voltors registrats, 44 han nascut a la mateixa colònia i 14 han estat reintroduïts. La resta són d’origen extern: cinc ibèrics i tres francesos. Després d’una lleugera tendència negativa els anys 2020 i 2021, l’evolució actual és positiva, segons l’entitat.

Per què es reintrodueix el voltor negre

La reintroducció té com a objectiu connectar les poblacions ibèriques i centreeuropees per millorar la diversitat genètica i reduir el risc d’extinció de l’espècie. El monitoratge també permet identificar amenaces i reforçar l’èxit reproductor.

A més, el voltor negre té un paper rellevant en l’ecosistema perquè elimina cadàvers al medi natural, una funció clau dins les cadenes tròfiques.

Punts d’Alimentació Suplementària i estalvi de CO₂

El projecte treballa per estendre la colònia a altres punts a l’oest del Pirineu. Per això hi ha tres Punts d’Alimentació Suplementària (PAS) i un de específic (PAE), canyets on la Fundació Trenca aporta aliment de manera controlada.

Al llarg del 2025, entre els quatre punts, s’hi van abocar 15.145 quilos de carronya. L’aliment es prepara adaptat a diferents espècies necròfagues, amb peces petites distribuïdes al recinte.

L’activitat també comporta un estalvi indirecte d’emissions, ja que redueix la necessitat d’incinerar animals morts. Segons el balanç, l’any 2025 l’estalvi equivalent va ser de 4.301 quilos de CO₂.

Mesures per afavorir la dispersió i el relleu

Des del 2020 s’han impulsat mesures per augmentar la dispersió de la colònia a Boumort. Una de les línies és reduir aportacions al centre i reforçar la disponibilitat de carronya a la perifèria, ampliant la xarxa de punts gestionats per Trenca.

Amb el temps, augmenta el percentatge d’individus nascuts a la colònia i disminueix el d’exemplars reintroduïts. En comparació amb el 2021, creix el percentatge d’individus fixats (55%) i baixa el de flotants (45%), tot i que s’incorporen cada vegada més polls nascuts a Boumort.

Les dades apunten a la necessitat d’incrementar la presència d’individus flotants i afavorir-ne l’arrelament per garantir el relleu de parelles en el futur. Aquestes accions s’emmarquen en el Pla de conservació de la biodiversitat d’Endesa (en marxa des del 2012) i en les tasques promogudes pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.