La Policia Nacional i l’Agència Tributària han desarticulat una organització criminal dedicada a falsificar documents per regularitzar immigrants a Espanya. La investigació apunta que més de 5.000 persones en situació irregular haurien utilat els serveis de la xarxa per tramitar permisos de residència.

L’operació s’ha saldat, de moment, amb 61 detinguts. La majoria de les detencions s’han practicat a la província de Saragossa, on el grup tenia la seva principal base d’operacions. També hi ha hagut arrestos a Barcelona, Osca i Terol.

Segons han informat els investigadors, entre els detinguts hi ha els principals responsables de la trama. En l’operatiu també hi ha col·laborat l’Ajuntament de Saragossa.

La investigació es va iniciar per un augment de sol·licituds

La investigació va començar després de detectar-se un increment significatiu de sol·licituds d’autorització de residència temporal. En revisar aquesta documentació, els agents van comprovar que part dels papers presentats per acreditar els requisits exigits no eren autèntics.

A partir d’aquí, els investigadors van constatar l’existència d’una organització criminal internacional assentada a Espanya. La xarxa operava principalment a Saragossa, però també tenia ramificacions a Alacant, Múrcia i Osca.

La banda es dedicava a captar persones en situació administrativa irregular i les guiava durant el procés per intentar regularitzar la seva situació. Per fer-ho, presumptament falsificava la documentació necessària per presentar-la davant l’administració.

Tràmits a distància i empadronaments fraudulents

Segons la investigació, l’organització oferia la possibilitat de gestionar part dels tràmits sense necessitat de desplaçament físic. Els clients enviaven còpies de passaports i, a partir d’aquí, es posava en marxa el procés.

Entre els serveis detectats hi havia l’obtenció d’empadronaments a distància, l’obertura de comptes bancaris i la gestió de certificats mèdics. També utilitzaven, presumptament, documents d’identitat falsificats i autoritzacions fraudulentes de propietaris d’habitatges.

En alguns casos, els agents han detectat que es recorria a persones amb una aparença física similar a la de qui s’havia d’empadronar. Aquest mètode servia per facilitar tràmits vinculats a l’acreditació de residència.

Empreses pantalla i contractes laborals ficticis

La investigació també sosté que la xarxa havia creat empreses pantalla. Aquestes societats servien, presumptament, per justificar ingressos a Espanya i donar una aparença legal a la documentació presentada pels clients.

A més, l’organització formalitzava contractes de treball inexistents i tramitava altes a la Seguretat Social que després anul·lava al cap de pocs dies. Aquest sistema permetia reforçar les sol·licituds administratives amb documentació aparentment legal.

Els pagaments exigits variaven segons el servei. Per un empadronament fraudulent es demanaven entre 600 i 900 euros. Per la formalització d’un contracte fictici, el preu oscil·lava entre 3.000 i 10.000 euros. També es cobraven 500 euros pel transport de persones i l’entrega de la documentació associada.

Dinou orígens i una operació encara oberta

Entre els detinguts hi ha persones d’origen espanyol, algerià i marroquí. Del total, 18 són considerats membres de l’organització criminal, mentre que la resta consten com a clients de la trama.

Els agents van practicar quatre entrades i escorcolls a domicilis de Saragossa. Durant aquests registres van intervenir diners en efectiu, documents falsos i altra documentació relacionada amb la investigació.

L’operació continua oberta. Per això, els investigadors no descarten noves detencions en els pròxims dies.