La Unió Europea prepara una nova regulació que podria canviar la manera com milions de joves accedeixen a les xarxes socials. Brussel·les treballa en una proposta per reforçar la protecció dels menors a internet. Aquesta inclouria limitar l’accés a determinades plataformes i establir normes més estrictes per a les grans empreses tecnològiques.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que l’executiu comunitari presentarà després de l’estiu una proposta legislativa basada en les recomanacions d’un grup d’experts que analitza l’impacte de les xarxes socials en infants i adolescents.

Accés limitat i més protecció per als menors

L’informe recomana establir un marc comú a tota la Unió Europea que impedeixi l’accés a les xarxes socials als menors de 13 anys. A partir d’aquesta edat, l’accés seria progressiu. I quedaria condicionat al fet que les plataformes acreditin que ofereixen un entorn segur per als adolescents.

Els experts també proposen reforçar els sistemes de verificació d’edat, augmentar la responsabilitat de les plataformes digitals i aplicar el principi de «seguretat des del disseny». Perquè la protecció dels menors formi part del funcionament mateix dels serveis.

Segons la Comissió Europea, els joves passen entre quatre i sis hores diàries davant de pantalles. Una exposició que els especialistes relacionen amb problemes com la pèrdua de son, l’ansietat, la depressió, el ciberassetjament o l’accés a continguts inadequats.

El Parlament Europeu demana anar més enllà

L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha participat en la negociació de l’informe aprovat aquest dimarts al Parlament Europeu. I ha defensat que limitar l’accés dels menors és un primer pas, però considera que cal una regulació més àmplia. Segons Riba, el problema no és només l’edat d’accés, sinó també els algoritmes i els mecanismes que fomenten un ús intensiu de les plataformes. Per això, reclama que la futura normativa obligui les empreses tecnològiques a assumir més responsabilitats pels efectes que aquests serveis poden tenir sobre la salut mental dels joves.

L’informe aprovat també planteja limitar les funcionalitats més addictives de les xarxes socials, crear un «mode jove» que desactivi la publicitat personalitzada per als menors i reforçar la transparència dels algoritmes que decideixen quins continguts veu cada usuari.

Una regulació comuna per a tota la UE

Riba considera que fixar una edat mínima comuna pot facilitar un acord entre els estats membres, tot i que alguns governs plantegen límits diferents. És el cas d’Espanya, que ha proposat elevar fins als 16 anys l’edat mínima per crear un compte a les xarxes socials sense autorització dels pares.

Finalment, l’eurodiputada ha instat la Comissió Europea a accelerar la tramitació de la futura llei i ha recordat que les institucions europees ja han demostrat en altres ocasions que poden legislar amb rapidesa quan la situació ho requereix. El text aprovat al Parlament Europeu es votarà al ple d’Estrasburg el pròxim mes de setembre.