Societat

Precaució: Els experts avisen dels riscos de l’excessiu consum d’una popular farina

Comparteix

Les farinetes manxegues són un dels plats més emblemàtics de la cuina de Castella-la Manxa. Elaborades tradicionalment amb farina d’almorta (Lathyrus sativus), una lleguminosa resistent i assequible, han estat durant segles una alternativa alimentària barata i nutritiva, especialment en èpoques de necessitat. Tot i això, el seu consum no està exempt de riscos, ja que aquesta farina està relacionada amb una greu malaltia neurològica: el latirisme.



 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Latirisme: una malaltia que preocupa

L’almorta, també coneguda com a tito, muela o guixa, és una planta fàcil de conrear, fins i tot en sòls pobres o condicions de sequera. Aquest avantatge la va convertir en un aliment habitual durant la postguerra espanyola, quan es va consumir massivament entre la població empobrida. Però aquest consum excessiu va derivar en una epidèmia de latirisme, una malaltia neurotòxica causada per l’aminoàcid ODAP, present en la llavor de l’almorta. El latirisme provoca una paràlisi irreversible de les extremitats inferiors i, malgrat que actualment és poc comú, la preocupació sobre el seu risc encara persisteix.

Una prohibició que va durar dècades

A causa d’aquests efectes nocius, el consum humà de l’almorta es va prohibir a Espanya l’any 1944. No va ser fins al 2020, a proposta del govern de Castella-la Manxa, que es va tornar a autoritzar el seu ús en plats tradicionals, com les farinetes, sota condicions molt estrictes. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) permet el seu consum ocasional sempre que la farina tingui un contingut d’ODAP inferior al 0,15% i que l’etiquetatge adverteixi dels possibles riscos. Es considera que una ració puntual de 25 grams al dia és segura per a la població general.




Qui hauria d’evitar-la?

Tot i que el consum moderat no representa un perill per a la majoria, hi ha col·lectius per als quals no es recomana:

  • Nens petits

  • Dones embarassades o en període de lactància

  • Persones amb malalties neurològiques o predisposició a patir-les

OCU reclama un etiquetatge clar i obligatori

Des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) s’adverteix que, malgrat les recomanacions de l’AESAN, no existeix encara una normativa que obligui a incloure advertiments clars en l’etiquetatge dels productes que contenen farina d’almorta. De fet, en alguns establiments de Castella-la Manxa es continua venent sense cap informació visible sobre els riscos associats, la qual cosa pot posar en perill a persones vulnerables o mal informades. Per aquest motiu, OCU sol·licita al Ministeri de Sanitat que reguli l’etiquetatge d’aquests productes, fent obligatòria la inclusió de les advertències de seguretat i garantint una informació clara i accessible al consumidor. Tradició i salut poden conviure, però només si es respecten les normes i es protegeix el dret a estar ben informat.

Troben un nou marcador per determinar el risc de reaparició del càncer de còlon o recte
Coneix totes les curiositats del donut en el seu dia mundial

Últimes Noticies

També et pot interessar

Precaució: Els experts avisen dels riscos de l’excessiu consum d’una popular farina

Comparteix

Les farinetes manxegues són un dels plats més emblemàtics de la cuina de Castella-la Manxa. Elaborades tradicionalment amb farina d’almorta (Lathyrus sativus), una lleguminosa resistent i assequible, han estat durant segles una alternativa alimentària barata i nutritiva, especialment en èpoques de necessitat. Tot i això, el seu consum no està exempt de riscos, ja que aquesta farina està relacionada amb una greu malaltia neurològica: el latirisme.



 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

Latirisme: una malaltia que preocupa

L’almorta, també coneguda com a tito, muela o guixa, és una planta fàcil de conrear, fins i tot en sòls pobres o condicions de sequera. Aquest avantatge la va convertir en un aliment habitual durant la postguerra espanyola, quan es va consumir massivament entre la població empobrida. Però aquest consum excessiu va derivar en una epidèmia de latirisme, una malaltia neurotòxica causada per l’aminoàcid ODAP, present en la llavor de l’almorta. El latirisme provoca una paràlisi irreversible de les extremitats inferiors i, malgrat que actualment és poc comú, la preocupació sobre el seu risc encara persisteix.

Una prohibició que va durar dècades

A causa d’aquests efectes nocius, el consum humà de l’almorta es va prohibir a Espanya l’any 1944. No va ser fins al 2020, a proposta del govern de Castella-la Manxa, que es va tornar a autoritzar el seu ús en plats tradicionals, com les farinetes, sota condicions molt estrictes. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) permet el seu consum ocasional sempre que la farina tingui un contingut d’ODAP inferior al 0,15% i que l’etiquetatge adverteixi dels possibles riscos. Es considera que una ració puntual de 25 grams al dia és segura per a la població general.




Qui hauria d’evitar-la?

Tot i que el consum moderat no representa un perill per a la majoria, hi ha col·lectius per als quals no es recomana:

  • Nens petits

  • Dones embarassades o en període de lactància

  • Persones amb malalties neurològiques o predisposició a patir-les

OCU reclama un etiquetatge clar i obligatori

Des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) s’adverteix que, malgrat les recomanacions de l’AESAN, no existeix encara una normativa que obligui a incloure advertiments clars en l’etiquetatge dels productes que contenen farina d’almorta. De fet, en alguns establiments de Castella-la Manxa es continua venent sense cap informació visible sobre els riscos associats, la qual cosa pot posar en perill a persones vulnerables o mal informades. Per aquest motiu, OCU sol·licita al Ministeri de Sanitat que reguli l’etiquetatge d’aquests productes, fent obligatòria la inclusió de les advertències de seguretat i garantint una informació clara i accessible al consumidor. Tradició i salut poden conviure, però només si es respecten les normes i es protegeix el dret a estar ben informat.

Últimes Noticies

També et pot interessar