Una segona onada d’independentistes ha marxat a l’estranger per la investigació de terrorisme de l’Audiència Nacional contra la plataforma Tsunami Democràtic pel seu paper en les protestes contra la sentència de l’1-O. Almenys set dels 12 investigats estan residint fora de Catalunya actualment, i quatre d’ells s’han traslladat en els últims mesos per la investigació de l’AN. El diputat d’ERC Ruben Wagensberg, l’activista d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez i l’empresari Josep Campmajó viuen ara a Suïssa, on ja hi ha la secretària general d’ERC, Marta Rovira, des de 2018. Després de l’1-O Jaume Cabani va marxar a Bèlgica, on fins fa poc també hi era l’expresident Carles Puigdemont, ara al Vallespir per la campanya del 12-M.
Tots ells s’exposen a ser jutjats i condemnats per terrorisme per la seva presumpta vinculació amb el Tsunami i les protestes contra la sentència de l’1-O. També estan investigant el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay (a Catalunya), l’empresari Xavier Vendrell (entre Catalunya i Colòmbia, és assessor del president Gustavo Petro), la dirigent d’ERC Marta Molina, l’empresari Oriol Soler (també a Catalunya), i el banquer suís Nicola Flavio Giulio Foglia.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
En una entrevista a l’ACN Benet Salellas, advocat de Serra, Campmajó i Soler denuncia que, malgrat la llei d’amnistia, hi ha un cert descontrol en determinats espais del poder judicial espanyol que estan «disposats a anar més enllà del que diu la llei» per motius polítics. «La inseguretat fa prendre decisions com l’exili», assegura. Ara mateix no hi ha ordres de detenció contra cap dels investigats, si bé se’ls està començant a citar per declarar. Just aquesta setmana l’AN reclamava als investigats que no són aforats que li facin arribar en un dia les direccions on viuen perquè els pugui citar a declarar. El cas de Puigdemont i Wagensberg està al Tribunal Suprem per la seva condició d’eurodiputat i diputat, respectivament.
Més enllà del risc d’entrar a la presó, Salellas explica que la decisió de l’exili també és una via per «denunciar internacionalment que Espanya utilitza el terrorisme per fer callar la dissidència política»: «Utilitzarem totes les vies institucionals per explicar al món que s’estan vulnerant drets fonamentals a ciutadans europeus». «Fins avui l’exili ha demostrat que les decisions dels països europeus han anat en contra de les autoritats espanyoles». «Que la gent hagi de marxar és una conseqüència lògica de l’arbitrarietat de l’estat espanyol contra l’oposició política», afegeix l’advocat suís Olivier Peter. El també lletrat de Serra i d’altres independentistes catalans creu que el cas del Tsunami «demostrarà que encara que hi hagi un canvi de govern a Espanya la repressió de l’independentisme segueix per part dels poders fàctics de l’estat».
Trasllat a Suïssa des del novembre
Salellas revela a l’ACN que van decidir activar el dispositiu per marxar a Suïssa arran de la interlocutòria del jutge de l’AN Garcia-Castellón del 6 de novembre del 2023. «Demostrava que era una causa que utilitzaria la dreta judicial per lluitar contra la llei d’amnistia i que no seguiria els controls o les regles de qualsevol causa judicial ordinària. Això a molta gent li fa plantejar el risc de situacions de privacions de llibertat i d’ordres de detenció», afirma. Davant d’aquesta preocupació s’opta per «marxar a l’exili».
Igual que Ruben Wagensberg, diputat i número 9 de les llistes d’ERC al 12-M, Oleguer Serra, membre de la Junta d’Òmnium, també va marxar fa mesos de Catalunya tal com va explicar ell mateix en un acte ahir al vespre a Perpinyà, acompanyat del president de l’entitat cultural, Xavier Antich, i l’expresident Jordi Cuixart.
La mateixa decisió va prendre a finals de 2023 Jesús Rodríguez, periodista de ‘La Directa’. El seu grup de suport n’ha donat detalls en un acte aquest dijous a Sants, on el mateix Rodríguez ha intervingut per videoconferència. Al seu torn, l’empresari Josep Campmajó també explicarà que ha marxat de l’Estat, en un acte que tindrà lloc a l’Ajuntament de Girona aquest matí. De cara a aquesta nova etapa d’exili, Salellas defensa que «el cost l’ha d’assumir el moviment» independentista. «No pot ser que les persones que han marxat a l’exili hagin d’assumir els costos», remarca.
